descobrir-te descobrint
mirant coses noves
somrient sense motiu
amb ganes de viure
recordant moments futurs
si és que es pot i no imagino
escoltes el meu passat
i m'expliques petites coses
ens espantem
ens estimem
i després fa fred,
però a tocar dels núvols tot és possible
ella, pobreta, aguanta
i al final ja hi tornem a ser
Barcelona ens obre els braços
i ens acomiadem aprop
i no vull deixar-te marxar
perquè et necessito
perquè t'estimo
perquè m'encantes
perquè sí.
i saps que els malsons només són això
malsons
no et deixaria d'estimar
no et deixaria d'estimar
perquè m'encanta perdre'm en el mar dels teus ulls...
jtm
diumenge, d’abril 02, 2006
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentari:
ooo, noia, estem monotema!
Però que bonic és estar tan feliçment monotema!
(i més si ho expresses tan bé com tu)
petons!
Publica un comentari a l'entrada