dimecres, de març 29, 2006

marxem?

tinc ganes d'escapar-nos junts
marxem ara mateix
no importa el lloc,
vull anar lluny
on no ens busquin
vull tancar els ulls i desaparèixer
i no obrir-los si no estic amb tu
vull...

vull veure't i fa unes hores estavem junts
vull perdre'm en els teus ulls
fer-te pessigolles
no deixar-me fer petons
i sentir que cada dia t'estimo més i més i que és per això que t'estimo....

perquè ets genial, perquè t'estimo, perquè sí, perquè em fas viure, perquè m'encanta perquè ets tu, perquè si no hi ets.... no puc.però hi ets, oi?

en tens prou, amb l'explicació?

jtm

dilluns, de març 27, 2006

dormir amb tu

he dormit amb tu, avui.
no hi eres, però et somniava
no hi eres però el meu coixí
aquest matí
feia la teva olor
no hi eres però t'he vist
acaronant-me l'espatlla
i m'has fet pessigolles.

he dormit amb tu, avui
i ho he recordat al matí
quan he vist que era un somni
i que tan sols una nit
em fa reviure
tantes emocions que
potser em plantejo si
no seria millor...
dormir junts de tant en tant...

i així em llevaria somrient
de bon humor i amb ganes de viure
com les d'avui
però sense somni
sense record
amb el present
i el futur d'un dia per menjar-nos el món
junts

jtm

m'han demanat la lluna (associació lliure d'idees)

m'han demanat la lluna i no he sabut dir que no.
la lluna, la lluna en un cove
la lluna i la pruna
les meves llunetes
la meva arracada
la giralda de sevilla
la lluna la lluna
la lluna en un cove
la lluna i la pruna
la lluna dins l'aigua
reflex de la lluna
el conte dels indis
quan érem uns nens
la lluna punxada, com una pilota.
demana la lluna.... doncs que demani.
jo no sé dir que no, i de la lluna, em sembla que en sé una mica


per això sóc una llunàtica, no?

jtm

diumenge, de març 26, 2006

et trobaré a faltar...


ei! et trobaré a faltar, quan marxis. trobaré a faltar que ens tanquem a la cuina cada dia, que m'esbronquis perquè arribo tard, que em facis passar mals moments i que ens morim de riure per xorrades. trobaré a faltar els comentaris del blog, que em facis veure coses que no vull veure, que em controlis a l'hora de menjar i que em facis fora de la teva habitació perquè vols dormir. t'enviaré missatges i parlarem per telèfon, però ja se sap, que no és el mateix. encara no has marxat i ja tinc ganes que tornis, que m'expliquis tot el que heu fet, de veure les fotos i recordar quan hi érem nosaltres, allà, de passar-ho bé i de quedar-nos afòniques de tant parlar.
només t'escric perquè en tinc ganes, perquè no hem xerrat prou avui, perquè m'has dit que estic molt callada.... potser sí, però és que t'enyoraré....


petonets....

divendres, de març 24, 2006

a thousand miles, vanessa carlton

"A Thousand Miles"

Making my way downtown
Walking fast
Faces pass
And I'm home bound

Staring blankly ahead
Just making my way
Making a way
Through the crowd

And I need you
And I miss you
And now I wonder....

If I could fall
Into the sky
Do you think time
Would pass me by
'Cause you know I'd walk
A thousand miles
If I could
Just see you
Tonight

It's always times like these
When I think of you
And I wonder
If you ever
Think of me

'Cause everything's so wrong
And I don't belong
Living in your
Precious memories

'Cause I need you
And I miss you
And now I wonder....

If I could fall
Into the sky
Do you think time
Would pass me by
'Cause you know I'd walk
A thousand miles
If I could
Just see you
Tonight

And I, I
Don't want to let you know
I, I
Drown in your memory
I, I
Don't want to let this go
I, I
Don't....

Making my way downtown
Walking fast
Faces pass
And I'm home bound

Staring blankly ahead
Just making my way
Making a way
Through the crowd

And I still need you
And I still miss you
And now I wonder....

If I could fall
Into the sky
Do you think time
Would pass us by
'Cause you know I'd walk
A thousand miles
If I could
Just see you...

If I could fall
Into the sky
Do you think time
Would pass me by
'Cause you know I'd walk
A thousand miles
If I could
Just see you
If I could
Just hold you
Tonight



i la sentia i se'm posava la pell de gallina pensant en tu.....

jtm

buff.. aquesta setmana

sé que he d'escriure, m'hi obligo cada dia. és un bon exercici per a la ment, m'ajuda a sintetitzar, a posar en ordre tot el que em passa pel cap, però avui no puc. quantes coses m'han passat, en una setmana!
m'he barallat amb els pares, he tingut més d'un problema amb mi mateixa, estic tornant a normalitzar una amistat, he fet molts plans i la majoria se n'han anat a l'aigua, he fet molts exàmens sense haver estudiat, m'he estressat moltíssim, he plorat com una boja i he rigut molt també.
tinc moltes coses a explicar, però també tinc moltíssimes ganes d'anar a dormir i prou, d'oblidar-me que demà podria passar la nit amb tu i que no podrà ser, d'oblidar-me que no sé quan podrem tornar a estar junts, d'oblidar-me que avui no ens hem vist i que ho necessito... d'oblidar-me de tot.

només voldria dir una cosa, però tinc por de repetir-me


t'estimo t'estimo t'estimo t'estimo t'estimo t'estimo t'estimo t'estimo t'estimo t'estimo t'estimo t'estimo t'estimo t'estimo t'estimo t'estimo t'estimo t'estimo t'estimo t'estimo t'estimo t'estimot'estimo t'estimo t'estimo t'estimo t'estimo t'estimo t'estimo t'estimo t'estimo t'estimo



ho veieu? em repeteixo

jtm

dijous, de març 23, 2006

=)

amb gust de sucre als llavis, com vaig escriure una vegada. amb gust de sucre als llavis ara parlàvem per telèfon, amb gust de sucre als llavis penso que t'estimo. amb gust de sucre als llavis sento que et necessito, amb gust de sucre als llavis tinc ganes de besar-te.
avui tot és tranquil, ahir sortia l'arc de sant martí a mitja tarda, ahir no sabia si plorar o riure, avui no he tingut motius per dubtar.avui penso en demà i em reconforta, ahir i pensava i tremolava.

avui sé que t'estimo i això em fa viure
amb gust de sucre als llavis, t'estimo



jtm

el poema de la flor al cul

són un bon parell de versos alexandrins
els qui ben rimats fan d'això un poema així

-una estupidesa ben dita
coses pensades o
millor no



petites de que voltes un
onades làtex a fan GraNtSunaMi.

reflexions a partir d'un poema extrany

-oh, poema de la rosa els llavis, jo et dedico la flor al cul!

no intenteu entendre res, només qui porta pantalons de làtex m'entendrà.....

oi nenes?



jtm

dimecres, de març 22, 2006

canvi

tremolava de pànic però ja esta
tenia fred al cos i al cor
tenia la por ficada dins
tenia els teus ulls clavats a l'ànima

i les paraules han fluit
no tan depressa com voldria
simplement, com he pogut
i ja ha pasat

sóc feliç
estic tranquil·la
t'estimo
i res no ho canvia
i res no ho canvia
i res no ho canvia



jtm

què saps, avui?

has sabut mai
que ho fas bé
que aquest cop sí
que ja ets feliç
que no t'equivoques
que tens el cap clar.

has necessitat mai
que et diguéssin que t'estimen
que et miréssin amb tendresa
o que t'agafin de la mà...

has viscut mai
un moment com aquest
enfrontar-te al món
amb els ulls oberts
la mirada atenta
i la mà que t'agafa
i que no et deixarà....


jo ho he viscut avui amb tu, i ho viuré demà, i les vegades que calgui, perquè t'estimo

just... what i wanted to say...


jtm

dimarts, de març 21, 2006

campana

no, no em passa res,
però eixuga'm les llàgrimes
no, no em passa res,
però feia temps que no parlàvem
no, no em passa res,
però feia anys que no fèiem campana
no, no em passa res,
però sort que has vingut

sort que hem xerrat
que m'has explicat
que m'has entès
sort que no cal que t'ho digui, nena
que ja m'entens
sort que m'ho has tret tu
sort que m'ho has dit
sort que hi ets
gràcies per tot

gràcies pel missatge,
et trobaré a faltar
gràcies per ser-hi,
m'has ajudat.
gràcies per fer-me gràcia
gràcies per criticar
gràcies per veure el bar omplir-se i buidar-se
gràcies pel clipper de diavolo
m'alegro que ens haguem confessat

m'alegro que haguem dit el que haviem de dir
m'alegro que hagis pres aquesta decisió d'una vegada
m'alegro de que tot torni a ser com abans
m'alegro que..... m'alegro que te n'alegris

petons, nineta
petons bunika
petons guapissima....

petons de la petufa petufeta... que ja ho sabem, tu i jo tenim un cos... que no és el que ens toca
....
ja ho diu la teva mare.


=) gràcies per fer-me costat, dl*!!

dilluns, de març 20, 2006

saltes?

ets dalt de l'avió. el trajecte sembla que s'ha d'acabar d'un moment a l'altre. ets molt amunt, i de cop, comences a sentir a la teva gent molt lluny, en veu molt baixa. les coses sembla que no se sentin del tot, les paraules es confonen. et trobes cada vegada més sola, i la por t'ataca. realment estàs preparada?tu no ho penses... potser sí, però t'has d'enfrontar a l'avió i a tu mateixa. podràs pilotar-lo?
ara ja has vist que amb l'avió tu sola no pots. només et queda una sortida. saltar amb el paracaigudes. i si no s'obre? i si caus i et mates, directament? no seria millor esperar?
de cop, només en sents una, de veu, l'última a apagar-se, i et crida fes-ho, t'espero a baix.

has de saltar ja, si no vols estavellar-te. i no tens temps de mirar si el paracaigudes funciona o no. la decisió ja està presa, i ho fas.

jo ja ho he decidit, i tu què? saltes?

un per a tu, cordonera, aplica'l

=) jtm

diumenge, de març 19, 2006

de calamar a...

mira, no et queixis, que com a mínim passes de calamar
de calamar.. i de passable
de passable, i de tio OK
de tio ok... sí, i de mono també
llavors tenim l'encantador....
aquell qui és atractiu
el que està bo....
i l'altre.


per cert, d'aquest últim, encara no n'he trobat mai cap... serà qüestió de seguir buscant.

en fi, porto una paranoia brutal, però ja se sap, quan no es passa de calamar.... el calamar, vuelve al mar

=)

i'm happy, so happy, so so happy.. but i need you.

jtm

diferència de gènere

-però mira el que em dius, si som objectes!
-ei, no, tio, jo no ho he dit, això!

La conversa ha começat a degenerar a partir d'aquest punt. ara sou les dones qui ens tracteu com a objectes, em deia. doncs potser sí, o potser no. què consideres un objecte, tu? sincerament, només era una conversa de bar, de tarda de diumenge que ja comença a ser habitual, i potser té raó.
Fins fa poc temps, erem les dones, els objectes. i ara ho son els homes? i per què no? us heu plantejat com en seria de graciós, veure una colla d'homes en tanga descordant-se l'abric a la vora del camp nou? no és humiliant, vist així? i llavors, com us penseu que ens sentim les dones en veure-les a elles?
no és enveja, no és per ser puritana. no hi tinc res en contra de les prostitutes, però ho trobo humiliant veure-les treballar així i en unes condicions com aquestes. res més


au, papa, ací ho tens, una cosa mínimament seriosa i NO-ROMÀNTICA!

divendres, de març 17, 2006

mal al peu, mal al cor

les llàgrimes em cremaven a la cara
el dolor em recorria el cos
i l'orgull ferit em feia caure.
no deixo mai de ballar
mai, sota cap concepte
només si em faig mal
i me n'he fet, i molt
no només al peu, sinó al cor
el mal al peu ja està curat
demà podré tornar a ballar
però quan podré mirar-la a la cara?
quan sense haver d'abaixar els ulls?
quan sense pensar en ella amb rencor?
l'aprecio, encara que ella a mi no
l'admiro, encara que ella no ho vegi
però em fa mal,
i no, no és el mal físic el que em preocupa.



tots hem tingut un professor que ens ha fet patir... el primer que em va fer patir ara plora al veure'm ballar i me l'estimo moltíssim... però als 6 anys un professor marca molt... ara ja no ho veig tan clar.


gràcies per ser-hi, guapissim.... jtm

dijous, de març 16, 2006

instant

instants
instants de tu
instants de mi
instants de tots dos
instants de riure
instants de no plorar
instants de felicitat
instants d'infinita tristesa si marxes
instants d'amor
instants d'honor
instants d'horror
instants que fan gràcia
instants de risc
instants de res
instants de tot
però nostres

un instant fugaç on parar el temps per poder estar amb tu ......


això sí que ho demano.

jtm.... tota teva, ja m'entens. =)

per tu, vida

preciosa!
vida, on eres?
vida, on t'amagaves?
vida, ja has tornat?
vida, perquè no ho deixes?
vida, què està passant?
vida, ja ho saps, no canvio
vida, no vull que et facis mal
vida, ja saps com t'estimo
vida, no juguis fins al final
vida, acaba d'una vegada
vida, et necessito al meu costat
vida, t'enyoro
vida, sense tu no és el mateix
vida, tinc ganes d'abraçar-te
vida, tinc ganes de cridar
vida, rinc ganes de veure't riure
vida, tinc ganes d'estar juntes
com abans, vida

no em separaré de tu, estarem connectades... com abans =)

dimecres, de març 15, 2006

t'estimo!.. que pesada sóc

t'estimo!
t'estimo t'estimo i t'estimo
ho puc dir més alt, però no més clar
ho puc dir més vegades, però no t'estimaré més
perquè no puc, em sembla
t'estimo i és diferent
és diferent perquè amb tu toco de peus a terra
tot i que de vegades sembla que no hi sigui
amb tu que em fas perdre el cap i recuperar la consciència
t'estimo per com ets, per com parles, com et mous i com em mires
t'estimo, t'estimo i prou
i t'estimo i t'ho dic avui
que sé que no em llegiràs
perquè demà quan ho miris, vegis com t'estimo
i et recordis de mi

ja t'he dit que t'estimo?

com en sóc, de pesada....


jtm

donde estás, papá?

Donde estás, papá?
Donde está aquél con quien me peleaba a la hora de la merienda,
Aquél que me enseñó a lavarme bien la cabeza
Aquél que aprendió a secar-me el pelo y a peinarme?

Cuando olvidaste, papá,
Que tu hija no está solo para llevarla una vez al cine
Enseñarla a los conocidos
Y quererla por compromiso?

Cuanto, papá,
Cuanto te cuesta entender que me acerco
Y no ver que te separar
Ver lo que me está pasando
E ignorar que no te engaño.

Por que, papá,
Te levantas y no me miras,
Si me acerco no te giras
Y me ves si estoy delante?

Desde cuando, papá
No vienes a desearme las buenas noches
Me abrazas y me besas
O me despiertas los domingos
Gritándole al sol buenos días?

Es esto, papá, es esto crecer?
Debo crecer y perderte?
No un perder de guerra,
No es un perder de amigos
El amor no es cuestión de fuerza
Ni de orgullo, ni de nada
Es sólo cuestión de amor
Y aunque a veces no lo entiendas
O no veas cuando me callo

Si debo perderte al crecer,
Prefiero no seguir creciendo.

dimarts, de març 14, 2006

no serà...

no diguis el que penses
no pensis el que dius
no esciguis el que diràs
no diguis el que escrius
no diguis el que volen sentir
no sentiran el que dius
no neguis el que et passa
no passarà perquè ho neguis


què passa? per què tinc el dia girat si no hi he fet res?
per què tinc la sensació que hi ha quelcom a punt de trencar-se?
què em passa?

tinc por i no et vull perdre....

jtm

amb els ulls clucs

tanco els ulls i et veig
content, trist
somrient, seriós
despert, adormit
de cara, d'esquena
amb llum, a les fosques
mirant-me o no
parlant o callat
feliç, o potser no tant
vestit o nu
treballant o no
amb mi, o sol

i només espero obrir els ulls i veure't amb mi
i només necessito saber que hi ets per somriure.


jtm

dilluns, de març 13, 2006

somni

gairebé
no podia
respirar
anit
i avui
m'he llevat
sense veure't
i he somniat
que m'abraçaves
no saps per què truques
potser has notat
que ho necessitava
i ara quan?
quan sols?
quan junts?
tu i jo?
et necessito

jtm

tu ja has...?

conversa real

tu... tu ho has fet?
jo no... i tu?
que va...
com deu ser?
perdona... tu.. tu li has fet mai un petó a un noi?
....sí
waaaaaaaaaaaaala!
que guai
però... als llavis?
....sí
que fooooort!
però... amb llengua?
....sí....
aaaaaaiiiiiiiiiiiiiii
i... i tens novio?
tia, això no es pregunta!
jajajaaja no, no en tinc
però.... t'agrada algú?
sí, això sí
i.. i tu li agrades?
això sembla....
i... li has fet un petó?
sí...
amb llengua?
.....sí
jajajajajajajjajaja

tu... quin curs fas?
jo.... jo 4rt
si???????
sembles molt més petita
de debò? gràcies!

m'encanta que em preguntin, sentir-me integrada i semblar més petita. realment ho he descobert, puc tenir l'edat que vulgui. edat? què és això? si jo no en tinc....





diumenge, de març 12, 2006

ahàha

riure
somriure
tornar a riure.

abraçar-te
que m'abraçis
i tornar-te a abraçar.

estimar-te
sentir-me estimada
i estimar-nos

ser feliç
tornar a ser-ho
i ser-ho encara més

repetir-te
que no em crec
el que ha passat
que no pot ser
que no puc ser
tan feliç
com ara.

tornem a començar?


jtm....

primer any.

Algun dia ho entendràs, tranquil. Algun dia entendràs el que significa recordar el dia que vas conèixer als teus amics. Comprendràs què signifiquen per a tu i aprendràs a valorar-ho. No saps el que és començar a viure de cop. Canviar d’aires, de cares, saber que tens amics a l’escola però que a fora hi tens a gent que no et parlarà del mateix que durant la setmana, que seran com aire fresc enmig d’una habitació tancada. Veuràs que són una finestra al món, que fan tot el que tu voldries i que poc a poc et sents més com ells. Et sents més valorat, més amic, més gran. Més integrat en un grup estrany, però tan unit...d’aquí a uns anys entendràs què significa que et parlin només d’arribar, saber que les trucades van i venen sense haver de ser tu qui molesta. Veuràs què significa la confiança de segons qui, saber que passi el que passi el dissabte és el dissabte i que això no t’ho pren ningú. Veuràs que, realment, això és el que volies, el que t’importa i que ho has trobat sense buscar-ho. Poder parlar i preguntar sense vergonya, poder oblidar com t’has de comportar perquè no et facin mal, i els prejudicis queden arraconats en un calaix. Igual que tanques el calaix als mals rotllos per a sortir de festa, però saps que si cal pots obrir-lo, el calaix, i segur que hi haurà algú per a escoltar-te, de la mateixa manera que et disposes a escoltar-los quan veus quina cara posen al mirar-te. I créixer i veure que farà un any que els vas veure per primera vegada, que ara ja no tens ganes de perdre’ls de vista, que esperes poder-los tenir a prop fins que les vides se’n vagin per camins tan diferents que us trobeu de tant en tant per recordar vells temps. Vells temps que per a mi són nous, perquè tot just començo a viure.



aquesta va per tots vosaltres, tot el que mai m'atreviré a dir-vos per no semblar cursi.... gràcies per ser com sou.

=) la pitufa.....

dijous, de març 09, 2006

el que ell diu...

diu que no acabo el que començo, que els meus escrits segueixen sent com abans, que el que dic sempre s'assembla, que no ho diu per putejar. diu que començo molt bé, però no sé seguir, que no persevero, que sembla que no m'importi, que sóc massa freda. que segur que me'n desdiré, que deixaré allò que hauria de ser el més important per a mi. que m'oblidaré dels amics per uns altres que em fallaran, que últimament estic molt estranya.

no li retrec que ho pensi, no li retrec que m'ho digui. només li puc retreure que no s'hagi parat a pensar si realment és així, que no m'hagi preguntat què és el que sento, què és el que em passa i que senzillament, pressuposi coses que no són. jo no li explico les coses, té raó, però ell no les ha preguntat mai. i quan m'hi intento acostar només em diu que això no ho vol saber. no vull renunciar a aquesta relació, de fet no puc fer-ho, però costa acostar-se a algú que és com un remaleït musclo.

no t'entenc.... i tu a mi? no, i tampoc no sé si hi has intentat o si et resignes a veure'm tal com em pinten els altres...

ja no puc

ja no puc
ja no puc anar pel carrer sense somriure
ja no puc mirar-me al mirall sense buscar-me els ulls
ja no puc parlar sense pensar
ja no puc cridar
ja no puc parlar amb ell i veure que no m'entén
ja no puc discutir, m'hi jugo massa
ja no puc xerrar i després criticar
ja no puc desdir-me de les promeses
ja no puc renunciar a donar consells
ja no puc deixar de ser jo mateixa
ja no puc cantar sense pensar en si em senten
ja no puc deixar de mossegar-me els llavis quan hi penso
ja no puc deixar de mirar-te als ulls

i perdre-m'hi.

i sabeu, el millor és que m'encanta =)

dimecres, de març 08, 2006

respira

em sembla que m'estàs arrossegant en un camí d'anada
no sé en quin sentit va
tot el que et demano és que siguis íntegre
amb això ja és suficient.
si estàs per aquí se'ns podria passar
podria abandonar-ho ara i mai intentar-ho.

respirar vida i epirar
com si demà fos avui
respirar vida i explirar
no és tan llarg esperar
respirar vida i expirar
treu la pols del etu somriure
i respira vida

només vull una cosa de veritat on poder-me agafar
sento que és aprop
la vida és massa curta per saber la veritat
optser ja és aprop
ens podriem llençar al foc
podria abandonar-ho ara i mai intentar-ho.

respirar vida i epirar
com si demà fos avui
respirar vida i explirar
no és tan llarg esperar
respirar vida i expirar
treu la pols del etu somriure
i respira vida

estem perseguint un somni
no sempre és un impossible
no és massa lluny de nosaltres
perquè hi crec

respirar vida i epirar
com si demà fos avui
respirar vida i explirar
no és tan llarg esperar
respirar vida i expirar
treu la pols del etu somriure
i respira vida
respirar vida i epirar
com si demà fos avui
respirar vida i explirar
no és tan llarg esperar
respirar vida i expirar
treu la pols del etu somriure
i respira vida
oh oh....

respira vida

=) tota teva.

és el meu lloc?

avui pujava per les escales de l'escola i les he sentit parlar d'una pel·lícula. es preguntaven si els seus pares els la deixarien veure, perquè la fan molt tard, perquè és de por...les seves perocupacions potser no difereixen tant de les meves, jo em pregunto si em deixaran sortir, si podré deixar de donar explicacions...
no fa gaire que era com elles, i se'm fa estrany pensar que tenen l'edat del meu germà. que ja no és un nen, que es fa gran, com tots. se'm fa estrany no conèixer als nens de parvulari, no saber què els preocupa. descobrir de cop noves professores a l'escola i haver de reconèixer que no en sé ni el nom.
me n'he desvinculat totalment i em sento un xic culpable.... allà era el meu món, i ara el meu món és fora. però no ho vull oblidar. no l'oblidaré mai, perquè 14 anys de la meva vida no passen en va, i sempre hi haurà, sota de moles capes de pintura, el meu nom escrit en cada paret, les rallades al pati, les empremtes a l'arbre i les petjades a la sorra.

mentrestant jo potser, seguiré fent el camí més llarg, fent petjades en la sorra, en la sorra.

Nena

Nena
Nena nena
Nena que no creix
Nena que s'equivoca
Nena que n'aprèn
Nena nena

Nena de disney
Nena de spice girls
Nena de gelats de llimona
I de pastís de xocolata
Nena nena

Nena que es fa gran
Nena que entén les coses
Nena que s'enamora
Nena que es fa mal
Nena que cau
I nena que s'aixeca
Nena que cada vegada entén menys el que passa
Nena que cada vegada és menys nena.


per molta ràbia que em faci, sóc una nena de les que es fan grans.... jo vull ser petita per poder-me ficar a la teva butxaca i viure així, sempre amb tu.

dimarts, de març 07, 2006

res o molt, depèn

res més que tu
res més del que em dones
res més que el que em dius
res més del que penso
res més que tu
ni ell, ni ningú.

res més que pensar
res més on mirar
res més que tu
ni ell, ni ningú.

res per a oblidar
res per a criticar
res per a res.

molt per viure
molt per explicar
molt per preguntar
molt per estimar
molt per a molts
molt per a mi?

molts petons
moltes abraçades
molt aprop
molt lluny?
no, no un altre cop.

avui no canviaria res per tu. avui donaria molt per estar al teu costat.

To breathe in life and breathe out
Like tommorrow is today
Breathe in life and breathe out
It's not so long to wait
Breathe in life and breathe out
Wipe the dust from your sweet smile
And breathe in life.


need you, darling.

dilluns, de març 06, 2006

breath in, lucie silvas

I feel like I'm dragging you down a one way street
I don't know which ways up
All I ask of you is to stay on your feet
That should be enough
If we stand around it could pass us by
We could give up now, and never even try

[Chorus]
To breathe in life and breathe out
Like tomorrow is today
Breathe in life and breathe out
It's not so long to wait
Breathe in life and breathe out
Wipe the dust from your sweet smile
An breathe in life

I just want something real I can hold onto
I believe its near
Life's too short to know the truth
Maybe it's already hear
We could throw ourselves into the fire
We could give up now and never even try

[Chorus]
To breathe in life and breathe out
Like tommorrow is today
Breathe in life and breathe out
It's not so long to wait
Breathe in life and breathe out
Wipe the dust from your sweet smile
And breathe in life.

[Bridge]
We're chasing something we've dreamed of
(is not always out of reach)
It's never far away from us
('cause I believe that)

[Chorus]
To breathe in life and breathe out
Like tomorrow is today
Breathe in life and breathe out
It's not so long to wait
Breathe in life and breathe out
Wipe the dust from your sweet smile
An breathe in life
Breathe in life and breathe out
Ooh, ooh, no, yeah, yeah yeah
Breathe in life and breathe out
And it's not so long to wait
Breathe in life and breathe out
Wipe the dust from your sweet smile
An breathe in life
Ooh, ohh, no, oh, ooh ohh
And breathe in life
Ooh, oh
And breathe in life.


this is your song....there's just the music missing. well, tonight you're missing.

i wish you were here, as always.


where are you, darling?

mai més.

mai més...

no pensis
no parlis
no miris
no ho somniis
no esperis
no, siusplau

sobretot, no em deixis sola.

no deixis que res t'esborri la brillantor dels ulls, siusplau. seré ací si em vols, agafa'm la mà quan em necessitis, però no em deixis sola, sobretot, no em deixis sola.

the game is won, lucie silvas.

Am I talking too fast?
I got a lot to learn
I'll keep my eyes wide open
And I will wait my turn
I would jump right in
But now I'm not so sure
If I put 2 and 2 together
Will I still get 4?

And I know where I belong
But I'm still breaking through
Sometimes I get it wrong
But I'm keeping it true

[chorus]
If everything is how it should be, then everything will come
When it gets here I'll be ready
If it's just determination everything will come
And the games already won

They say you have one chance
But that I don't believe
Although my expectations
Can get the better of meI shouldn't be afraid
Of what I cant control
Cause whatever's round the corner
I will take it all

And I know where I belong
But I'm still breaking through
Sometimes I get it wrong
But I'm keeping it true

[chorus]
Believing in myself cant be wrong
I'm waiting for my time in the sun
[chorus]

you asked me for your song... well, it'll be the next one. that's me, that's mine.

diumenge, de març 05, 2006

esmorzar d'anys.

Amb la boca plena de sucre picava a la porta. després d'haver demanat permís cinquanta vegades potser, havia aconseguit que em deixessin entrar a la teva habitació. no podia obrir el llum, no podia fer gaire soroll, havia de ser una sorpresa. sabia que un cop t'haguessis llevat, res tornaria a ser com abans, la casa s'animaria i s'ompliria de color i sobretot, de molt de soroll. de la teva mà vaig rebre la primera estelada, vaig sentir mar i cel, i gossos.

Quan havia aconseguit entrar a l'habitació, m'acostava al teu llit, lentament. primer et buscava les mans, i la cara. després, localitzava les cames i la panxa. m'enfilava damunt del llit i no parava de fer-te pessigolles fins que et cansaves de fer-te l'adormit i t'hi tornaves.

Amb la boca tacada de cafè t'he dit que no era veritat, que sí que t'estimava de petita igual que t'estimo ara i m'has intentat abraçar igual que abraçes al teu fill. no sé si algú entendrà mai el que sentia llavors i el que sento ara.

Només espero que l' Iu pugui venir a despertar-me algun dia amb la boca plena de sucre.

dijous, de març 02, 2006

tu tries

oblida'm
ignora'm
odia'm
rebutja'm

mira'm
parla'm
abraça'm
escolta'm

quina de les opcions tries? em sembla que jo ja m'he equivocat prou, i no sé com arreglar les coses. necessito ajuda. quan decidiràs parlar?

necessito perdre'm en el mar...dels teus ulls.

dimecres, de març 01, 2006

em trenco

Em trenco, em trenco per dintre.
em trenco quan em faig mal, quan em fan mal.
em tranco quan no em deixen parlar, quan em callen.
em trenco quan no em respecto, quan no em faig respectar
em trenco quan no callo, quan no em faig callar
em trenco quan no parlen, quan no els faig parlar
em trenco quan no em parlen, quan no em fan parlar
em trenco quan no em miren, quan no els vull mirar
em trenco quan no m'obliguen a mirar-los, quan no volen que els miri.
em trenco quan no em trenquen, quan no em trenques
em trenco, em trenco per dintre.

suposo que això seria el que en diuen "desgarrar-se las entrañas". em fa por dir-ne així, però avui m'han trencat, i no he pogut guanyar-los amb la meva arma de paraules. potser els silencis poden ajudar-me una mica a partir d'ara, no ho sé, serà qüestió d'intentar-ho.