divisió de sant jordi

avui el món es divideix en dos: qui regala rosa i qui espera rebre'n una.

qui regala rosa té dos problemes.... primer, on la compra, i després com la dóna. si la compra per a la mare, germana, àvia, tieta, cosina....no hi ha tant de problema. amb qualsevol cosa queden contentes i ja fa el fet. ara, si és per la novia, parella, dona, companya o disli com vulgues, la cosa ja canvia. ha de ser la millor rosa, la més bonica, com li agrada a ella... perquè és clar, si sap que la prefereix oberta la compra oberta, sinó una de més tancada, però i si és la primera? l'encertarà?
un cop triada la rosa, s'ha de donar. si és per a la mare o parenta s'arriba a casa i es comença amb la cantarella de... una rosa per a la mare més bonica del planeta, l'àvia més sàvia, la germana més pesadeta (però la més mona) o.... vés a saber, ja s'inventa alguna cosa. però i si és per a ella? la cosa ja és diferent. tenim dues modalitats: o anar de cara i donar-la sense més ni més, i estampar-li seguidament un petó als morros, o bé amagar-la lleugerament i fer-la aparèixer....i esperar el petó.

qui rep la rosa té o pot tenir dues reaccions. si la rep del pare, germà, cosí o avi, li salta al coll i li fa un petó a la galta, li diu que és el més maco del món i que moltes gràcies i passeja la rosa pel carrer com la cosa més natural del món.
en canvi, si la regala en nòvio, parella, marit o cosa, li fa un superpetó, li xiuxiueja que l'estima i li dóna el llibre de rigor. i, a més a més, passeja pel carrer amb la rosa als braços com si això fos la cosa més preciosa i més important del planeta i amb un somriure estúpid que no pot esborrar de la cara... i el millor és que quan troba algú amb la mateixa cara que ella, intencanvien mirades i se'ls dibuixa un somriure de complicitat inexplicable.



un cop feta la divisió del món... on sou, vosaltres?
regalar o rebre?


jo n'he rebut.... de quin dels dos tipus?
aaaaaaaaaaaah....



jtm