avui avui....avui ja està. i demà? què és, demà? els humans sls esperem gastar el futur per a recordar-lo com a passat. llavors, el present no existeix?
El passat és per recordar i el futur per esperar. El present serveix per fer les coses que després seran passat i fa un moment eren futur. Serveix perr fer les coses que esperavem
merda!!! no fotis q no hi ha present!!!??? per tant... estem sempre esperant les coses per poder-les gaudir... i sense adonar-se ja ha passat i tant sols et queda un record!!
un dubte, o més abiat una putada... i els peixos q carai foten doncs?? pq tnsols tenen 3 segons de memoria!! :S
O tan sols existeix el present, un de llarg i etern,
o bé estem tota l'estona creuant la barrera entre el futur i el passat, i per tant, mai estem a cap dels tres. O sigui, que no existeix res de res.
Espera, una tercera opció: i si el temps no existeix com a tal? Tan sols per marcar un horari de treball i vida... maleïts burgesos que inventaren el temps! jajaja
També pot ser que, simplement, existim, i les coses canviïn...
Tot és culpa dels burgesos x'D En fi, jo segueixo votant per la segona opció, però sense la conclusió aquesta tan radical, de que "no existeix res de res". Existim nosaltres, existeix el record, i l'esperança... o això espero... o això recordo... x'D
5 comentaris:
L'has encertat, el present no existeix. Però això deixa un dubte pitjor... com podem viure si només som record i esperança, i mai moments, mai acció?
Carpe diem que deia aquell.
El passat és per recordar i el futur per esperar. El present serveix per fer les coses que després seran passat i fa un moment eren futur. Serveix perr fer les coses que esperavem
merda!!!
no fotis q no hi ha present!!!???
per tant... estem sempre esperant les coses per poder-les gaudir... i sense adonar-se ja ha passat i tant sols et queda un record!!
un dubte, o més abiat una putada... i els peixos q carai foten doncs?? pq tnsols tenen 3 segons de memoria!! :S
quin futur més incert... Aaaaaaaaaaa!!!!!!!
a vere, una de dos:
O tan sols existeix el present, un de llarg i etern,
o bé estem tota l'estona creuant la barrera entre el futur i el passat, i per tant, mai estem a cap dels tres. O sigui, que no existeix res de res.
Espera, una tercera opció: i si el temps no existeix com a tal? Tan sols per marcar un horari de treball i vida... maleïts burgesos que inventaren el temps! jajaja
També pot ser que, simplement, existim, i les coses canviïn...
Però, de totes maneres, segueix el dubte.
Que bonic és dubtar ^^
Petons!
Tot és culpa dels burgesos x'D
En fi, jo segueixo votant per la segona opció, però sense la conclusió aquesta tan radical, de que "no existeix res de res". Existim nosaltres, existeix el record, i l'esperança... o això espero... o això recordo... x'D
Publica un comentari a l'entrada