joana.

avui tenint-la entre els braços m'he sentit bé, després de molts dies. només és una nena, i s'amagava del flaix, de les llums i de cop, somreia a la càmera, i no he feia per res, només perquè volia. tan de bò pugués fer el mateix. ella és només el que vol ser. és preciosa, té unes mans tan petites, i tan fortes. no para de moure's, és molt viva, tan inquieta... i dorm com un àngel. em fa mal pensar que no l'havia conegut fins avui, 4 mesos més tard del seu naixement. però quan va néixer, quan va néixer tenia quelcom que em semblava més important per fer. ara no sé si era o no més important, però ara per ara, ho tornaria a repetir. això sí, m'he jurat a mi mateixa que la veuria més sovint, perquè aquesta nena és una perla, és la bellesa en persona, és.... és fantàstica, és genial i sé, que com a mínim fins ara, és l'únic que evitava que es llàgrimes em rellisquessin galtes avall. però ara no la tinc davant, i ja és massa tard.... gràcies joana, petita princesa....et juro que ens veurem tan aviat com pugui. t'estimo pèsol.