pesantor de parpelles i somnis trencats
una escombra, somniava amb una escombra
de nit l'escombra i de dia el coixí.
quina vida, la seva.
mai no tenia el que volia,
de dia escombrava i de nit hi somniava
i de dia, somniava en el coixí.
quina vida, la seva.
odiava la monotonia, i no n'hi havia per menys.
de dia, el coixí,
de nit, una escombra.
dilluns, de novembre 06, 2006
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentari:
Frikada... no? xD
Avui, dia friki...
xk no et conectes, mala persona, bandarra???
mhmhmmh vaaa k et vull dir bona nit...
t'estimo!
Publica un comentari a l'entrada