diumenge, de gener 14, 2007
s.est.L3
On començen i acaben els somnis, no és tan lluny, ni és tan diferent. Un cuc d'històries em duu d'una punta del món a l'altra. Misèria i riquesa, tot seguit. I al mig? Només parades verdes i el so del sol que ens reclama. Mentrestant, la lluna espera pacient el seu torn, per donar la mà als amants tan bon punt surtin.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
Sortim? ;P
qui fos la lluna
Publica un comentari a l'entrada