us trobo al meu costat després de tant de temps i em feu somriure de manera exagerada. em feia pànic perdre-us, però ara que sé que hi sou sóc tan feliç... de debò, no creia que us necessitaria tant i que ho sabrieu veure d'aquesta manera, però pas a pas, dia a dia me n'adono que sou al meu costat sempre que no ho demano... sempre que em veieu amb cara de no, no em passa res però em barallo amb qualsevol per una estupidesa.... gràcies per ser-hi i aguantar-me les rabietes....
i gràcies per la nit que us espera d'aguantar-me tonteries..... us estimo molt
2 comentaris:
i es que no se, xicota, anava de camí capa Renfe quan em vaig parar un moment, pujant les escales, i vaig tornar-te a buscar perquè m'oblidava d'alguna cosa.
Ja saps, sóc un cas ^^
petons
He arribat a aquest blog per casualitat, però m'encanta com escrius,estava una mica depre per temes d'amor i la veritat és que les teves poesies m'han fet desconnectar, són genials, són del meu estil, en alguna tenia la sensació fins i tot com si pogués haver-la escrit jo (amb perdó)perquè estava totalment identificada... M'han fet volar la imaginació. Pots estar-ne orgullosa. Segueix així...
Jana
Publica un comentari a l'entrada