suposo que amb el temps, tot torna, tot es posa al seu lloc.
fa mesos que la meva vida canvia i sembla que torni enrere i alhora no deixi d'anar endavant. ahir, en ple atac d'hipnosi vaig recordar tot el que sentia cada any la primera vegada que pujava a tossa per setmana santa. no havia sentit mai tan endins la sorra mullada, i em va fer una mica de por, fins i tot. m'agrada recordar tot allò, però em fa por.....
tinc la sensació que no vull créixer i que no ho estic fent tot i que la vida m'empeny cap endavant... què em toca fer, ara?
potser només això, escriure perquè la resta llegeixi i potser entengui per què estic tan estranya....
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentari:
crèixer és una de les feines més difícils, però no et preocupis, tots ho fem. Tu també i no ho fas malament del tot, però potser si et deixis ajudar una miqueta.....
Publica un comentari a l'entrada