la noia del davant meu dibuixa en una llibreta. el noi del seu costat badalla sense amagar-se'n. a la mateixa fila, dues que xerren i una altra que sembla que s'adormi damunt els apunts. un parell que planifiquen el cap de setmana, una altra que pensa, algú que fa cara de baixar de l'hort. al meu costat, juguen a fer un solitari. i mentre jo escric al blog, al meu darrere ho llegeixen.
conclusió?
no es pot fer classe amb la meitat de llums apagades.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
4 comentaris:
Te m'has deixat a mi que feia els deures d'anglès ;) jajaja. Ja vaig veure com escrivies, ja, però no sabia què fins ara. Bona!! :D muak^^
PD: Sr. Anònim, com no paris de tocar els collons, la super megaxarlywoman et dedicarà un escrit de tal nivell borde que vomitaràs tot el sushi de cop.
M'ha agradat.No el situava pas a classe fins al final xD
A mi el Sr anònim em cau bé. Però estic d'acord amb l'Oriol, com la Xarly s'ho prengui com una creuada, el pobre ho té fotut.
Però no entenc res, quan jo estudiava i els llums s'apagaven fèiem altres coses: dormir o grapejar-nos!
Epp, això és l'illa de Lewis, oi?! Vaig estar a Ullapool apuntíssim de pujar al ferri per anar-hi. Uhmm...llums mig apagades... eufemisme de professor terriblement avorrit. Però, ei, m'anoto això de grapexar-nos per la pròxima !;)
Publica un comentari a l'entrada