es tornen persones.
Fa mesos i mesos que escrius sobre aquesta gent. de fet, fa mesos i mesos que passen pel teu costat i els veus, els sents, els mires, els mires molt. fins ara eren personatges dels teus contes, només això, una excusa per posar-te a escriure, una justificació per fixar-te en ells hores i hores. i hi són.
i has escrit.
i de cop, en quinze dies han deixat de ser personatges i són persones.
els homes de pedanteria esperpèntica tenen nom, i tenen veu. i segueixen sent pedants.
la senyora que passeja et recomana llibres meravellosos i et pregunta pels estudis
i el noi que fuma compulsivament i escriu a ràfegues nervioses fa cafès amb tu.
és estrany, penses mentre camines cap a casa.
són ells, són els teus personatges i no són tan diferents de com els imaginaves. un dia d'aquests, envairan del tot la teva vida i ja no podran tornar al paper. podràs tornar a escriure mirant-los?
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
3 comentaris:
personatges? persones? hi ha cap diferència?
sí. Cada persona pot abastar motls personatges
A mi em passa al revés. Com que idees no em vénen mai del no-res, a vegades agafo les persones i n'escric per poder-hi parlar una mica de més aprop, o d'altres temes, i més ara que no es pot fumar als bars, okètäl...
És perquè, sobretot a l'hivern, a vegades és tot com pedalejar en una bici desinflada, o algo aixins...
Escrius que dóna gust
Publica un comentari a l'entrada