diumenge, de juny 18, 2006

cirera de sant joan

desenganya't, cirereta
t'han arrancat la bessona
desenganya't cirereta,
ja no rebràs mossegades
desenganya't, cirereta
ja t'han picat per fora
t'has amargat per dintre
ja no seràs la més dolça
no tacaràs de frescor
de vermell ni d'amor
ni de passió
només de nosa
desenganya't cirereta
ja ho saps
aquella, no és mai la teva nit.

3 comentaris:

Underneath ha dit...

No siguis tan negativa! La vida és molt llarga... i tot es cura, i el que no es cura, és perque al cap i a la fi no ens resulta amarg. No em crec que se t'hagi esgotat la dolçor.

Bernat ha dit...

eiiiiiiiiii...

mira q les cireres d'arbós stan picades i... collons tan que te cagas!!! (disfruta la fruta...)

ja sas que en penso dl tema... i recorda que la vida són tres dies i dos ja han passat!

PD: osti! si ja han passat dos dies... i per tant a tu et queda un... a mí quan temps em queda per palmarla!!!??? :S
si encara m queden moooltes coses pr fer!!! merde!!!!

laureta!!! ha dit...

aix, crec que es questió de gustos. No fa per tu aquest text...