dijous, de juny 29, 2006

plorar a l'escenari.

M'ha passat el mateix que fa anys. El dia que actues, et poses malalt. Febre, mal de coll, afonia.... però, aquest cop, he pogut ser forta i me n'he sortit. Les tres hores d'assaig mortals, que no s'acabaven, els nervis, la mala llet d'aquells que et posen encara més nerviós, les taques de pintallavis a la cigarreta, el pentinat retocat setanta vegades i de cop, fosc.
Clac, clac clac. surts a escena, primera frase. I després, tot ve rodat. Les frases, les rèpliques, els moviments tantes vegades assajats. Però de cop, un canvi de llum, una mirada de complicitat i sentir-me sola dalt de l'escenari. I despullar l'ànima així, dient per boca d'altre el que he sentit, he sentit les llàgrimes pujar des de l'estómac, he notat que venien, que no podria evitar-ho i no ho he fet. He mirat als focus, he mirat amunt, al primer pis del teatre i he deixat relliscar una llàgrima galta avall. I ja està. He acabat el monòleg, i en menys de vint segons l'escena. Quan han tancat llums no contolava la respiració, he tingut el temps just de recollir i de creuar l'escenari per darrere a buscar la meva companya. I ens hem fos en una abraçada, plorant totes dues d'emoció per la bona feina, i de pena també perquè ja s'havia acabat.
Però ha valgut la pena.només això ja val la pena, ja val tots els assajos a les deu del matí dissabte, tornant amb resaca o la ràbia de no poder sortir divendres perquè l'endemà tens classe. Tant és, tant és ara, ara ja està, i ho tornaria a fer. Tant és també els plors perquè no sortia, perquè semblava que no havia de sortir mai i finalment ha sortit, i molt millor del que ens pensavem.
I jo actuant sóc feliç, i avui, malalta i tot, ho sóc molt.

dimarts, de juny 27, 2006

somnis, malsons....

Apareix, semper apareix. De debò que no ho entenc. A voltes intento evitar-ho, altres vegades ho deixo passar, però sempre hi és. El problema és que no sé si ve del cor o del cap. Per què apareix? Vull evitar-lo? Em sembla que no, i per això apareix... el pitjor, és que quan apareix no em molesta, és quan me n'adono, que ha aparegut que em mata. Hòstia, per què sóc tan nena de vegades? Per què per segons què no vull veure el que realment tinc davant dels ulls? No vull enfrontar-me amb el meu present, és millor somniar sempre un futur millor?
Quan puc resistir, vivint d'una utopia? Quan? Aguantaré? Me'n cansaré abans? Em pensava que me n'havia sortit, i cada vegada m'adono que la cosa és molt pitjor del que em pensava, i que realment els meus somnis, els meus castells en l'aire són el que em fa viure.... tan sols això.
Apareix en els bons moments, de vegades també en els dolents. En els bons moments em fa posar a la defensiva, i salto, i ric, em protegeixo fent veure que no m'importa, que ja està, que el somni s'ha esfumat i que no hi ha res, però sé que aquell moment serà el més feliç de molts. I apareix en els dolents també, quan se'm trenca la veu, i ploro, ploro en silenci i dic que no em passa res, que estic molt tova aquests dies i... i és mentida, perquè és llavors quan els somnis s'ensorren i fins que no els reconstrueixo no se'n van les llàgrimes...
I em faig mal, però tant m'és. Els somnis són massa bonics per trencar-los.

tic-tac

tic
tac
tic-tac
tic és el món
amics, llocs, gent, concerts, festa, amor...
tac és res
tac sóc jo
tac és buit, és fred, és gel
tic és tot-tac sóc jo
tic, tac
tic-tac
tot, res
què, qui?
és? no és...
important? potser...
si demà, demà fos ara, i ara no fos qui sóc i...
i no em preocupes el que em preocupa...
per què?
tic és tot
tac sóc jo.



ja està, això ho havia escrit dissabte nit, en plena depre, ara ja està!

today:

sun & fun
aigua
guiris
platja
marta
musica
sol
dinar
gelat
galetes
més
o menys roba
pales?
nah...
metro
dutxa
gamba
crema
més crema
cansament...
sun & fun

diumenge, de juny 25, 2006

no, si...

no és veritat que no escrigui. només... que no ho publico. no ho sé, últimament em fa vergonya -sí, vergonya jo- i no puc publicar-ho, ho guardo i no ho publico. o senzillament ho esborro. tot fora. a la paperera. què em passa? tenia raó ella, quan em deia que, com sempre, no duraria gaire. com sempre des de llavors. i potser és per això que no escric, perquè necessito fer moltes altres coses abans que escriure, per distreure'm i no pensar, per oblidar el que em passa. sortir, fer el boig, fer massa el boig com fins ara i no fer mai el que realment vull fer, més que res perquè no puc. ara començo les vacances, i què? què faré? dimarts vaig a la platja, i dijous i divendres no pararé per casa, i dissabte tampoc. però... com sempre, taca trista. divendres, dissabte, diumenge. senglar rock. i barcelona buida, com sempre, com sempre que necessito sortir, igual que ahir, igual que avui. potser sí que he d'aprendre a avorrir-me, però és que quan ho faig... no ho sé, acabo plorant, pensant en qui i què val la pena i em fot pensar que jo no...

i és per això que no escric. o milor, que no ho publico. perquè no sé qui sóc, i no sé ni si sé escriure.

dimecres, de juny 21, 2006

ara vull...

ara només vull marxar
acabar, plegar del tot
oblidar-me dels números
d'aquelles cares
de la gent
veure'ls a la nit i somriure
vull veure'ls demà
i demà passat ser lliure
i feliç
decidir què he de fer
cantar
ballar, somriure
treballar per poder sortir de festa
i ser feliç
saber què vull
i poder-ho aconseguir


només vull vacances...

dilluns, de juny 19, 2006

maybe this time.... Cabaret

Maybe this time,
I'll be lucky
Maybe this time, he'll stay
Maybe this time
For the first time
Love won't hurry away
He will hold me fast
I'll be home at last
Not a loser anymore
Like the last time
And the time before
Everybody loves a winner
So nobody loved me;
'Lady Peaceful,' 'Lady Happy,'
That's what I long to be
All the odds are in my favor
Something's bound to begin
It's got to happen, happen sometime
Maybe this time I'll win

diumenge, de juny 18, 2006

cirera de sant joan

desenganya't, cirereta
t'han arrancat la bessona
desenganya't cirereta,
ja no rebràs mossegades
desenganya't, cirereta
ja t'han picat per fora
t'has amargat per dintre
ja no seràs la més dolça
no tacaràs de frescor
de vermell ni d'amor
ni de passió
només de nosa
desenganya't cirereta
ja ho saps
aquella, no és mai la teva nit.

descobrir?

descobrir, de vegades
pot fer tant de mal
tanta por
trencar cors
maleïr
agraïr més tard
i fer-nos mal
obrir el cor
guardar-lo trencat
mil bocins
escampats
i la terra bruta de sang
i de pols
de dies que esperem que no tornin mai.



per què m'equivoco tant?

dilluns, de juny 05, 2006

pass?

passa
passat i passa
pesat?
no, però pesa
pesa el passat
quan ha passat
el que ha passat.
i passa
perquè passi
perquè pesi
perquè ens passi
només ens passa
quan ens passem
massa hores de passat
per no pasar
hores de present
passades en passat
potser que passem
i passem de tot
i passem de passat
i deixem de pesar
passats i presents.
i prou
passem?

divendres, de juny 02, 2006

ajuda!

potser sempre em refugio en el mateix
però ho necessito
potser no em servirà de res
però ho necessito
potser els amics s'ofendran si em llegeixen
però ho necessito
em conec prou per saber
que l'únic que vull avui
és posar-me les sabates
deixar el món de banda
saltar a la glorieta
ballar fins que el cos rebenti
oblidar que la gent existeix
no sentir que em poden ferir
i saber que no hi ha ningú
fins que obri els ulls
s'enfosqueixi el sol
s'apaguin les estrelles
un focus m'il·lumini
i el públic esclati a aplaudir.


sí, això és l'únic que em podria ajudar, ara mateix.