diumenge, de gener 14, 2007

s.est.L3

On començen i acaben els somnis, no és tan lluny, ni és tan diferent. Un cuc d'històries em duu d'una punta del món a l'altra. Misèria i riquesa, tot seguit. I al mig? Només parades verdes i el so del sol que ens reclama. Mentrestant, la lluna espera pacient el seu torn, per donar la mà als amants tan bon punt surtin.

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Sortim? ;P

Anònim ha dit...

qui fos la lluna