Goethe era hippie...

Literatura del Món, literatura de tots, literatura universal i compartida, deia Goethe i així, mentre es treia el tabac enganxat als llavis va dir weltliteratur i va deixar anar tot el fum que tenia als pulmons mentre inundava la cambra d' una forta olor de marihuana. Segur? Segur? I reia Eckermann mentre li acostava un cendrer. Go, n'estas segur que funcionarà això? Si home si, que així la gent s'estima, es busca, es troba, obrim les fronteres culturals i les de l'amor lliure i som-hi tots. Ja veuràs que bé que ens ho passarem. Amor lliure, maria, dones i marbre de Carrara i jo feliç nano... Tu deixa'm fer..

I així, va néixer la weltliteratur. I qui no s'ho cregui, que intenti estudiar literatura comparada i m'ho expliqui

l'hora del te (Treball de tematologia)

Henry James Narcis Oller i jo ens trobem per fer el te de les cinc. De les cinc i vint, d'acord, senyor James no se m'enfadi però la renfe és el que té, intento explicar-li, i l'Oller, pobre, somriu i s'ho mira. Home tranquil com és, remena la tassa amb la cullereta i no s'hi atreveix. James és un home gegantí, mastodòntic i amb una ploma descomunal. Ah, si, i per escriure també.

Parlin-me de les seves senyoretes, si us plau, els demano. Oh, my godness, respon James. She is... right.... i pren la tassa amb parsimònia i de cop l'Oller es destapa i comença a xerrar.

La Pilar, ai la Pilar, doncs bé, de fet, jo l'únic que volia era posar de manifest una injustícia jurídica, vull dir, que l'usdefruit era una mala cosa, que no funcionava, que les senyores es revolucionaven i nena, no saps què són quaranta lloques de casa bona armades fins les dents d'agulles de pit a punt de travessar-te els ulls eh, que fan por, però... no ho sé, que la Pilar és així, dolça, entranyable, bonica...

Whatthefuck! Per què em talla aquest mamarratxo! El senyor James s'enlaira de la cadira i fa volar la tassa el platet les pastes seques i la tauleta de te. Parlava jo! Diu de cop, amb una veueta fina que sembla impossible que hagi sortit de dins d'aquell cos mida XXXXXL.

I jo, pobra de mi, me'l miro i segui segui senyor James no ens posem pas nerviosos i respongui'm una pregunta, per què no me li va posar nom a la seva senyoreta? Vostè sap com m'ha complicat la vida a l'hora d'escriure el treball? Que cada vegada que l'he d'anomenar és una agonia i ja no trobo sinònims al diccionari home!

Mm, well, really? Aquell coi d'escriba no em va fer mai cas. I know, I know, posar-li Yoli era una quite strange, però a mi m'agradava com sona... de debò que no ho va posar?

Però senyormeu, li diu l'Oller, que no va rellegir-la?

Rellegir? Això és de loosers, contesta James. I Oller de cop li salta al coll i ja hi som, batalla campal.

Així que jo m'he quedat així, amb cara de tonta, la tassa de te a la mà i sense poder solucionar massa res del treball de les boges.... i au, renfe altra vegada i explica-ho, explica-ho que quedes amb dos escriptors morts a l'inframón i va i es tornen a matar entre ells... quina vergonya.