Literatura del Món, literatura de tots, literatura universal i compartida, deia Goethe i així, mentre es treia el tabac enganxat als llavis va dir weltliteratur i va deixar anar tot el fum que tenia als pulmons mentre inundava la cambra d' una forta olor de marihuana. Segur? Segur? I reia Eckermann mentre li acostava un cendrer. Go, n'estas segur que funcionarà això? Si home si, que així la gent s'estima, es busca, es troba, obrim les fronteres culturals i les de l'amor lliure i som-hi tots. Ja veuràs que bé que ens ho passarem. Amor lliure, maria, dones i marbre de Carrara i jo feliç nano... Tu deixa'm fer..
I així, va néixer la weltliteratur. I qui no s'ho cregui, que intenti estudiar literatura comparada i m'ho expliqui
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
3 comentaris:
hahahaha. Molt bé. Estic segura que, si fa no fa, va anar així.
Gràcies, Carlota, per la teva estimulada imaginació.
Goethe: Benvinguts al país de les piruletes, si us plau, traieu-vos les sabates perquè us podreu quedar desagradablement enganxats al terra. Llavors, podreu maleir.
Eckermann: Estàs trillat, xaval.
Si li dic aixo a la meva professora de castella em fa fora de classe... Maleits professors carques...
Publica un comentari a l'entrada