diumenge, de novembre 13, 2005

és real, sou reals.

només escric per a certificar que això que visc és real. m'he pessigat. sí. encara estic viva.
noies, aquesta tarda ha sigut genial.
boots, tirarem endavant.



un mes ja. sembla mentida. que ràpid passa el temps.
i em sento feliç. gràcies per ser-hi, per tots els moments que hem passat junts, per tot el que ens queda per viure, per aguantar-me quan estic inaguantable, per calmar-me quan ho necessito, per confiar en mi, per deixar-me abraçar-te quan necessito sentir-me segura, per entendre que sóc com sóc, per ser un amic més, per ser amic dels mateixos amics i per comprendre que som amics tots. gràcies per ser tu i deixar-me ser jo. gràcies per tot i per no res. gràcies.


ho sento, m'he passat, aquest cap de setmana he estat molt estúpida i no us mereixeu totes aquestes discussions, ja ho sé. i evidentment que us estimo però de vegades m'oblido que també us ho he de dir de tant en tant.


us estimo massa a tots, i aquí, ara, hi sou tots. cadascú sabrà quin és el seu paràgraf.


vosaltres sou la meva vida.

2 comentaris:

englishteacher ha dit...

ooooohhhhhhhhhhhhh
juas juas juas
no comments? How sweet from you darling! We all love you, of course. Sweet dreams.

OLGA! ha dit...

vigila d'ara en endavant, no tothom et soportarà les actitutds fredes i els rampells de mala llet... les amigues estem per tot, pro totm te un limit...


Patunets de maduixa!