no és veritat que no escrigui. només... que no ho publico. no ho sé, últimament em fa vergonya -sí, vergonya jo- i no puc publicar-ho, ho guardo i no ho publico. o senzillament ho esborro. tot fora. a la paperera. què em passa? tenia raó ella, quan em deia que, com sempre, no duraria gaire. com sempre des de llavors. i potser és per això que no escric, perquè necessito fer moltes altres coses abans que escriure, per distreure'm i no pensar, per oblidar el que em passa. sortir, fer el boig, fer massa el boig com fins ara i no fer mai el que realment vull fer, més que res perquè no puc. ara començo les vacances, i què? què faré? dimarts vaig a la platja, i dijous i divendres no pararé per casa, i dissabte tampoc. però... com sempre, taca trista. divendres, dissabte, diumenge. senglar rock. i barcelona buida, com sempre, com sempre que necessito sortir, igual que ahir, igual que avui. potser sí que he d'aprendre a avorrir-me, però és que quan ho faig... no ho sé, acabo plorant, pensant en qui i què val la pena i em fot pensar que jo no...
i és per això que no escric. o milor, que no ho publico. perquè no sé qui sóc, i no sé ni si sé escriure.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentari:
Deixa't de punyetes!! Què vol dir això que no vals la pena? No ho hauriem de dir la gent que et coneixem això? Quanta gent que conguis t'ho ha dit?
Ningú oi?, doncs deixat d'hòsties i somriu, que la vida és bonica però de vegades complicada.
Au va, no sé que t'ha passat però segur que no és com perquè estiguis així. A més, ja saps que tens molta gent aquí mateix per animar-te.
Salut!
Publica un comentari a l'entrada