l'aspirador

vull un aspirador. ja ho tinc decidit, és l'electrodomèstic de la meva vida. m'explicaré: ara farà una setmana que vaig buidar la meva habitació. va ser una feina realment molt dura, de debò. vaig haver de dormir al menjador dos dies, perquè vaig netejar tot el que hi havia i m'hi passava tantes hores que si a més a més havia d'anar posant i treient el que hi havia al damunt del llit encara hi seria. doncs bé, el que volia explicar, és que mentre feia tota aquesta destrossa, i em provocava un mal d'esquena que encara no he aconseguit treure'm del damunt, l'aspirador m'acompanyava. ell era allà, a la porta de l'habitació, mirant-me i esperant que el cridés per a xuclar l'interior dels calaixos i tota una quantitat inimaginable de pols que s'acomulava entre el que tenia guardat. em va enamorar, perquè em recorda a un entranyable animaló que pesa dues tones i no, no és el meu gat (que pobret, està gras, però no n'hi ha per tant) sinó un elefant. que en són de macos, els elefants, oi? són elegants, majestuosos, i.. això, aspiren amb la trompa, com els aspiradors.
doncs això, i a partir d'aquí em vaig posar a pensar, i si els fes servir per tot? per.. per aspirar el foc, la pols, les males olors, la gent que em cau malament, els plats bruts, els exàmens i els professors amargats, els nervis...

de moment l'aspirador perfecte no existeix, però els altres sí, i són prou entranyables... així que si voleu fer-me un regl, ja sabeu... posa un aspirador a la MEVA vida!