t'enyoro
t'en vas
ho necessitava
t'ho vaig demanar
no puc fer-me'n enrere
però t'enyoro
t'enyoro tant,
que de cop no sé què em passa
t'enyoro tant
que només pensar que no et veuré
m'esborra el somriure de la cara i...
i sé que ho sabràs,
només de veure-ho
que un regal és un regal,
i encara que vingui embolicat
amb la caixa ja sabràs de qui era el paquet
no m'entens,
potser no ho faràs mai
potser jo tampoc m'entenc
però t'enyoro,
t'enyoro tant,
que ara els dies de gener
em semblen res,
no-res, comptar les hores
i saber que hi seràs
i ara què?
ara quan?
era amor, ho sé
però de vegades s'acaba
i el que queda, quedarà
a mi em quedarà per sempre...
tu ja ho vas dir una vegada...
....should'nt said that....
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentari:
El que queda, quedarà... doncs és veritat...
I si, normalment em costa entendre't, però per un cop t'entenc... però que vols fer-hi? És el que hi ha, és el que toca, és el... correcte? No ho sé, qui sap el que és correcte? Però m'ho vas demanar, ja ho saps, i et vaig dir que ho faria... I ho estic fent... a mi també m'està costant... ho sento, m'agradaria que fos d'una altra manera... però no em puc canviar, almenys en aquest aspecte, ja ho saps...
Publica un comentari a l'entrada