Senyors, els presento l'Escriptor
Sí, saben aquell tipus que em fa tanta ràbia? doncs l'Escriptor és així.
És atractivet, intelectu-modernillo, porta ulleres de pasta i té uns llavis com els del clooney (tot i que ell prefereix les pelicules de Lars von Trier).
l'Escriptor és periodista (oh gran carrera) tot i que ara fa de professor en una universitat semi-pública (gairebé privada) i col·labora en un magazine de tarda. Llegeix totes les novel·les sueques que li cauen a les mans, potser perquè espera escriure algun dia un best-seller. l'Escriptor escriu poemes d'amagat però amb certes reserves els deixa llegir només als amics "més íntims" -gairebé una seixantena- fins que li demanen que els publiqui. l'Escriptor és un home de món, molt viatjat, dels que posa creuetes un cop ha vist el lloc i visita els museus més alternatius i els clubs més cool de la ciutat.
l'Escriptor, senyors, és aquell home que espera que el coneguin pel carrer, però si els fa tanta ràbia com a mi, siusplau, no el mirin.
l'Escriptor és el capullo integral més gran que existeix.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentari:
Una vegada l'Albert va preguntar a classe, em penso que va ser un dels primers dies, si hi havia algú amb vocació d'escriptor. Va aixecar la mà com mitja classe, em va sorprendre que tanta gent volgués ser com l'Escriptor.
Ara, després de la frase l'Escriptor és el capullo integral més gran que existeix. ja em quedo més tranquil, veig que potser era jo que no acabava de distingir entre Escriptors i escriptors.
Publica un comentari a l'entrada