arriben tard, com sempre, i es troben amb els altres no exactament allà on havien quedat. mentre comenten com poden ser de graciosos els guàrdies urbans a cavall, s'asseuen a la terrasa i demanen cafè. el cafè del museu no era obert i per tant hi ha hagut canvis de plans de darrera hora. però ara ja hi són tots i apa, som-hi.
algú sap per què ens reuníem?
ah sí, jo sí.
però ningú no demana més motiu i xerren de tot i de no-res, de com estan les coses, de política, de la crisi i es preparen per assistir a una conferència sobre israel i palestina mentre els altres pensen en la mandra que els fa anar a classe, però vès quin remei.
finalment apareix el tema motiu d'aquesta trobada però el liquiden en pocs minuts. és el millor d'aquestes trobades, que el tema és el de menys i que tota la resta surt sol. no se n'han adonat i ja és l'hora de marxar i au, fins la propera. paguen amb recança, que fa mal pagar un cafè a una terrassa arran de mar però els seus precaris ingressos d'estudiants de lletres els fan fer malabars per aquests petits plaers que es poden permetre de tant en tant, i així, de passada surten dels caus ronyosos on esmorzen cafè aigualit.
és per això, que es troben, és per filosofar, per xerrar de tot i de no res, per veure's les cares i somriure que és molt d'hora, no tenen mai temps per a trobar-se i és en aquestes petites estones que treuen d'enlloc que gaudeixen de ser joves.
i és per això que ho repetiran aviat.
pels esmorzars meravellosos com el d'avui ^^
dimecres, de març 17, 2010
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
5 comentaris:
M'ha sorpreés el text. Tant de bo sigui així. Un petó.
I que visca els petits plaers de la vida com aquest !
No n'havíem dubtat mai, Srta.Carlota, però la vostra escriptura és cada dia millor. Llàstima que tingueu mania a les pobres majúscules. Us ho perdonem perquè sou jove i heu de fer revolucions, encara que siguin petites. Fins aviat.
va estar xaxi... hem de buscar oportunitats per repetir-ho ^^
jo vull un d'aquest esmorzars al moll amb tu, carlota. Fa temps que penso que tu i jo hem de xerrar com fa temps que no ho fem.
t'estimo petita :)
Publica un comentari a l'entrada