dijous, d’octubre 13, 2005

el senyor del rosselló, o Sensenom


vet aquí que una vegada, en un paratge llunyà ubicat prop dels castells occitans, hi habitava un bon home un xic tocat del bolet. o això deia la resta de gent que el coneixia. a ell mateix s'anomenava senyor, senyor del rosselló. no tenia nom, o no se li coneixia, i a més a més, vivia al bosc, dormia al ras i no anava ben vestit. tot i això, tenia molt d'encant. de fet, el tenia tot, l'encant. i a més a més, estava tocat del bolet. no estava bolet pel seu encant, ni era més encantador per ser un boig.
la història del senyor del rosselló, que sí que era senyor tot i que no se sabia si del rosselló o no, era una mica complicada. havia nascut feia poc, realment, era tan sols un jovencell de vint-i-pocs, i quan arribà a aquelles terres, passà completament desaparcebut. buscava al seu pare, o això deia. l'havien desterrat, o alguna cosa semblant.
el senyor del rosselló, o altrament anomenat sense nom, va contar-ho una vegada, i la història s'escampà fins a arribar a les meves mans.
Sensenom arribà al bosc, i dormí al ras. hi dormí sol, la primera nit. la primera albada veié, com per un caminet boscós una dama s'acostava. anava ben vestida, ben arreglada i amb les galtes vermelles plenes de gotetes fines, potser de suor, potser de rosada.
la veié i se n'enamorà, i ella d'ell feu el mateix. i així doncs, es veien i es miraven, s'acostaren i s'abraçàren, es besàren i visqueren junts mentre el sol pujava amunt i amunt infinitament fins al seu sostre. i ell li ho contà tot. el seu pare era un gran senyor, el senyor d'aquelles terres, i havia abandonat a la seva mare. Sensenom plorà, amb ella, i li digué que l'estimava, a la seva mare, i a ella també. només volia veure al seu pare per a venjar-se. i Pastorella, la donzella no li contà que aquell de qui parlava, era del seu pare. marxà quan es va fer fosc, i li digué al seu pare que es volia casar amb aquell home.
el Senyor le va veure i s'hi va reconèixer de jove. i va fer tancar a Pastorella, en una torre del castell. i Pastorella no sortí, i Sensenom embogí de tal manera, que feia tanta cara de boig que enamorava, i totes les dames es rendien als seus peus, i tots els senyors l'odiaven. i cantàren els uns i les altres la cançó de sense nom, que potser sense voler-ho, va enamorar a una germana de sang, i sobretot, d'ànima.

3 comentaris:

Anònim ha dit...

Train Man romances Tokyo's computer geeks
Impoverished computer geeks are becoming hot commodities in Japan these days, thanks to one blockbusting book that originated on a weblog.
Hi you've got a great blog here, the best I've seen so far for Online loans - apply for loans online related. Keep up the good job! I found a similar Online loans - apply for loans online related website yesterday, check it out. Looks like the
Online loans - apply for loans online related site does not have a blog yet, so check them out at their company site.

BORJA_CAT ha dit...

jdr xiketa, que rebuscat, me perdut una mica pel mig, pero al final el tio es trobador, canta valla, fa venta ambulant? M'hagues agradat que haguesis parlat de com eren els seus versos d'amor cap a la doncella (si es que en feia), pero aixi dones lliure circlacio a l'interpretacio de cada lector, sta b. Veig que la gent no es complica mab els noms... el teu es diu sensenom i el meu ningú...imaginacio va a se rk no... jejeje
K vagi b xikta! dew!
BORJA_CAT//*\\

Ricard ha dit...

Jo el trobo molt versemblant i força comú als trobadors que van existir, sobretot pel fet de trobar-se amb la pastorel·la. És el primer trobador que llegeixo de quart d'ESO que s'enamora d'una pastora. I és que el trobadors procedien de tots els estaments socials.