dijous, de febrer 09, 2006

les cireres (*)

cireres bessones
roges, madures
violades
sucoses
dolçes
taquen les mans
els dits empalagosos
les comparteixen els enamorats
com flors d'estiu
com petits plaers prohibits
que mengen a vista de tothom
perquè ningú entén el que signifiquen.

cireres bessones
àcides
rosades, verdes
blanquinoses
àcides
aspres
irriten la gola
la llengua s'arronsa
les comparteixen els enamorats
com espines sense rosa
com petits talls profunds
que, a la vista de tothom
tapen perquè ningú veu
el que ells entenen.

cireres soles
dolces
però soles
violades
roges
sucoses
però separades
independents
sensuals
brillants
suggerents.
no busquen una altra cirera
tan sols reclamen una mossegada.

qui hi caurà, aquesta vegada?


vaig ser la cirera en un moment de dolçor. una cirera amagada rere la parada de l'autobús. però ja no ho recordes...
i ara ....
em mossega el silenci.

4 comentaris:

OLGA! ha dit...

jo ja no entenc res.
m'agradaven més els d'abans.
el que hi havia amagat.
però bueno, és la teva decisió.
demà m'expliques.

Ricard ha dit...

Jo el trobo excepcionalment bo. Bona identificació, la de les cireres (soles o bessones) amb els enamorats o la solitud dels "desenamorats" (millor "desamorats", no?).

laureta!!! ha dit...

bo, molt bo.

Aix, quina enveja... però de la bona, e? (muajajajaja!!! maliciosa)

Parides XD

Hi han cireres de dos, hi ha d'una... Hi ha cireres amagades en... on? si son amagades...
en fi, parida 2 XD

Cirereta, tan petita i sola... potser jo també en sóc una. m... m'agraden. Son tan bones...

núria ha dit...

cireres, què bones... hi ha cireres que fan d'arracada, d'altres que endolcen l'amargor.., les cireres són màgiques. m'encanten!