early in the morging, mack the knife, wattermelonman......
potser no és res,
per a mi ho és tot
riure, viure, ballar
sóc feliç, de somriure
en veure que
sí, me'n surto i
potser, serà millor amb el temps
si, com vam prometre
després som iguals o millors
ja se sap
si no ho balles no ho vius
i si no ho vius, no ho sents
em moro per fer una altra classe demà....
aquest cap de setmana, un dels millors de l'any. =)
dilluns, de maig 29, 2006
divendres, de maig 26, 2006
cap de setmana.. ferpecte
potser només em passa un cop a la vida, això. un dels caps de setmana que esperava amb més il·lusió es desdibuixa poc a poc.
m'estic deprimint. per què tots esperem el cap de setmana i finalment ens dediquem a amargar-nos-el els uns als altres?
professors que posen exàmens que després el cap de setmana següent els amargaran a ells perquè hauran de corregir, pares que castiguen als fills que els amargaran a ells les nits, parelles que aprofiten els pocs moments que tenen per a estar junts per discutir, grups que s'ajunten per a partir-se la cara.....
jo només vull sortir, veure el sol amagar-se a la platja, amb els amics i cantar una estona, ballar a la sorra i desaparèixer després, anar a dormir quan tingui son sense patir per l'hora, dormir el diumenge fins que el cor em digui prou i dinar amb els pares, potser xerrar amb ells fins descobrir que són les 6 i encara hem de desparar la taula, que se'ns ha fet tard tenint una conversa interessant que feia temps que no teníem... veure'm una estona amb algun amic, xerrar d'estupideses, anar a prendre alguna cosa o simplement passejar.... sortir a la nit a fer fotos, que fa mesos que no puc fer-ho i la càmera s'omple de pols... i anar a dormir rendida i amb el somriure als llavis.
però el meu cap de setmana no s'hi assembla gens.
quin és el vostre cap de setmana perfecte?
m'estic deprimint. per què tots esperem el cap de setmana i finalment ens dediquem a amargar-nos-el els uns als altres?
professors que posen exàmens que després el cap de setmana següent els amargaran a ells perquè hauran de corregir, pares que castiguen als fills que els amargaran a ells les nits, parelles que aprofiten els pocs moments que tenen per a estar junts per discutir, grups que s'ajunten per a partir-se la cara.....
jo només vull sortir, veure el sol amagar-se a la platja, amb els amics i cantar una estona, ballar a la sorra i desaparèixer després, anar a dormir quan tingui son sense patir per l'hora, dormir el diumenge fins que el cor em digui prou i dinar amb els pares, potser xerrar amb ells fins descobrir que són les 6 i encara hem de desparar la taula, que se'ns ha fet tard tenint una conversa interessant que feia temps que no teníem... veure'm una estona amb algun amic, xerrar d'estupideses, anar a prendre alguna cosa o simplement passejar.... sortir a la nit a fer fotos, que fa mesos que no puc fer-ho i la càmera s'omple de pols... i anar a dormir rendida i amb el somriure als llavis.
però el meu cap de setmana no s'hi assembla gens.
quin és el vostre cap de setmana perfecte?
dimarts, de maig 23, 2006
ballar...
ballava i queia,
les cames li feien figa
però no n'hi havia prou
encara no era perfecta
i ho havia de ser.
ballava i queia,
el cos no aguantava
però tant lo feia
havia d'aconseguir-ho.
ballava i queia,
ja no podia més
però la música sonava
i havia d'acabar.
ballava i queia
i pensava en l'actuació
i respirava
el cos reaccionava
i ja en tenia prou,
ja tornava a ser ella
i ho havia aconseguit.
les cames em fan figa però estic contenta... ^^
les cames li feien figa
però no n'hi havia prou
encara no era perfecta
i ho havia de ser.
ballava i queia,
el cos no aguantava
però tant lo feia
havia d'aconseguir-ho.
ballava i queia,
ja no podia més
però la música sonava
i havia d'acabar.
ballava i queia
i pensava en l'actuació
i respirava
el cos reaccionava
i ja en tenia prou,
ja tornava a ser ella
i ho havia aconseguit.
les cames em fan figa però estic contenta... ^^
dilluns, de maig 22, 2006
shhhhhhhhht
silenci
la seva veu
silenci
cançó
silenci
rialla
silenci
paraules
silenci
guitarra
silenci
acords
silenci
petó
silenci
després de l'últim silenci no necessito res més.
de vegades un silenci diu més que massa paraules...
la seva veu
silenci
cançó
silenci
rialla
silenci
paraules
silenci
guitarra
silenci
acords
silenci
petó
silenci
després de l'últim silenci no necessito res més.
de vegades un silenci diu més que massa paraules...
diumenge, de maig 21, 2006
m'*******
mirar-te als ulls quan parles del que et preocupa
m'encanta
besar-te i sentir que estic viva
m'encanta
saber que si allargo la mà hi haurà la teva
m'encanta
notar la teva respiració prop meu
m'encanta
que diguis que t'agraden els meus ulls
m'encanta
que em facis sentir el que sento ara
m'encanta
que m'abraçis i saltem del titànic
m'encanta
que etiquetem relacions ràpidament
m'encanta
que em facis posar vermella
m'encanta
... i es que sí, encara em poso vermella si em dius que m'estimes...
m'encanta
besar-te i sentir que estic viva
m'encanta
saber que si allargo la mà hi haurà la teva
m'encanta
notar la teva respiració prop meu
m'encanta
que diguis que t'agraden els meus ulls
m'encanta
que em facis sentir el que sento ara
m'encanta
que m'abraçis i saltem del titànic
m'encanta
que etiquetem relacions ràpidament
m'encanta
que em facis posar vermella
m'encanta
... i es que sí, encara em poso vermella si em dius que m'estimes...
dimecres, de maig 17, 2006
solidaritat ciutadana/eufòria futbolística
sembla mentida, sembla mentida. la gent està com boja! són quarts d'una de la matinada i això és una festa. quin patir, de debò. avui he vist volar cadires, he fet una barricada al mig del carrer, hem fet explotar dues ampolles de cava, m'han caigut a sobre tres llaunes de cervesa, una ampolla sencera d'aigua freda i... jo què sé. realment, sortir al carrer és una passada. tothom es saluda, es somriu, la gent canta i crida i sembla que no recordin que demà al matí han de tornar a treballar, perquè total, i què? no és tan sols un partit, és un sentiment d'eufòria col·lectiva, de somni aconseguit que t'encomana el somriure fins i tot sense voler... i m'agrada. m'encanta veure com una colla de joves milionaris pot fer feliç a la gent del carrer que té unes alegries i unes preocupacions tant diferents a les seves, però que els uneix això, el futbol. avui els veïns que no es saluden mai, els amics que ja no es parlen, parelles que estaven al límit de trencar la relació... tot s'oblida i es celebra el barça. perquè no sé si és més que un club, però tant és, l'important és que fa vibrar, i fa somriure.... i sentir a un nen cantant l'himne del barça per la finestra no té preu.
què és?
potser és el destí
potser la felicitat
la tranquil·litat de saber
que sí, ja passarà
i passa.
potser és tonteria
potser no n'hi ha per tant
la consciència de veure
que és tan sols el que és.
i tenia raó, no era un partit de futbol
a mi, total
el futbol....
ja se sap.
és tota la resta, el que em fa feliç.
potser la felicitat
la tranquil·litat de saber
que sí, ja passarà
i passa.
potser és tonteria
potser no n'hi ha per tant
la consciència de veure
que és tan sols el que és.
i tenia raó, no era un partit de futbol
a mi, total
el futbol....
ja se sap.
és tota la resta, el que em fa feliç.
dimarts, de maig 16, 2006
i ara què?
hauria d'aprendre a estar quieteta, a callar, a no ficar-me en embolics
sóc un desastre sense remei
i fins ara era feliç
i ho sóc mentre no hi penso
però llavors la consciència torna
algú em fa tocar de peus a terra
i me n'adono
que m'he equivocat
i que no només depèn de mi
...
i ara què?
sóc un desastre sense remei
i fins ara era feliç
i ho sóc mentre no hi penso
però llavors la consciència torna
algú em fa tocar de peus a terra
i me n'adono
que m'he equivocat
i que no només depèn de mi
...
i ara què?
dilluns, de maig 15, 2006
gran descobriment
ja ha arribat, i l'he descobert. sí, els meus bloquejos creatius i els mals d'esquena vénen junts. de debò, no és una excusa, és verídic. intento escriure, m'hi poso i tot el que escric no es mereix ni ser publicat, però tant és, segueixo escrivint. siusplau, ciriqueu-me una mica, ho necessito, m'estic relaxant massa. potser és per tot el que em passa pel cap... tot l'espiral d'energia positiva em trastoca una mica i...perdo qualitat literària. en fi és patètic però és el que hi ha.
la lluna plena d'avui, última nit, em fa sentir quelcom de nou, d'estrany, d'antic i renovat...que m'atabala m'exaspera i m'encanta.... no sé què serà, tot és questió d'anar veient i... ja es veurà, com tot.
el destino marcó el camino.
la lluna plena d'avui, última nit, em fa sentir quelcom de nou, d'estrany, d'antic i renovat...que m'atabala m'exaspera i m'encanta.... no sé què serà, tot és questió d'anar veient i... ja es veurà, com tot.
el destino marcó el camino.
diumenge, de maig 14, 2006
corazón de lechuga.
es bonito tener el corazón de lechuga
las manos del yin
la sonrisa sin risa
la espalda hecha un cromo
los amigos muletas
los abrazos de oso
las cortinas de hilo
los hilos sin cuerda
las pulseras de bolas
y el beso que no llega
es bonito tener el corazón de lechuga
pintar la comida
como dice mamá
que si no esta para comer
estara para jugar.
como niños....
las manos del yin
la sonrisa sin risa
la espalda hecha un cromo
los amigos muletas
los abrazos de oso
las cortinas de hilo
los hilos sin cuerda
las pulseras de bolas
y el beso que no llega
es bonito tener el corazón de lechuga
pintar la comida
como dice mamá
que si no esta para comer
estara para jugar.
como niños....
divendres, de maig 12, 2006
està bé, s'ha acabat
això és el que volíeu, oi? doncs d'acord, hi renuncio. prou duncan dhu. ja està home ja està. se'm va publicar la cançó 4 vegades i m'he fet pesada, em sap greu laureta... doncs res... tot té una explicació, de debò. mireu, de vegades necessito música per treballar que em doni energia i em posi de bon humor. i amb aquest cd em funciona! puc fer treballs i em fa riure, em dóna bon rotllo. però ja n'hi ha prou. teniu tota la raó m'he obsessionat una miqueta. aix... en fi bona gent, me'n vaig a dormir i deixaré d'escriure tontades perquè últimament la qualitat dels poemes està baixant fins a uns límits insospitats... però què voleu que hi faci, sóc feliç de forma absurda. deu ser que els visitants de la meva vida em trastoquen lleugerament. Sí laureta, diumenge gravo el curt. i puntoenboca.
un petonàs a tots, i gràcies per aguantar-me =)
besuzielu
un petonàs a tots, i gràcies per aguantar-me =)
besuzielu
si¿?
de vegades
reacciones
o no
o sí?
sí.
potser
no...
m'equivoco?
m'entens?
no, és clar
ja em va bé.
potser és més fàcil parlar clar, oi?
bsu zielu
reacciones
o no
o sí?
sí.
potser
no...
m'equivoco?
m'entens?
no, és clar
ja em va bé.
potser és més fàcil parlar clar, oi?
bsu zielu
dimecres, de maig 10, 2006
Duncan Dhu- Esos ojos negros
Esos ojos negros,
esos ojos negros no los quiero ver llorar,
tan sólo quiero escuchar,
dime lo quiero oír,
dime que vas a reír, dime,
dime ahora que duerme la ciudad.
Hace ya algún tiempo,
hace ya algún tiempo que tú voz parece ser
una pluma y un papel que cuentan
que vas a volar en sueños,
que serán tus ojos negros
los que me iluminen al andar.
La lluvia cae sobre el suelo gris,
el tiempo pasa y no puedo reír,
la noche es larga, mi voz, amarga.
Hoy he visto despertar el sol.
Y tus pupilas brillarán
pero, espera, descuida, y ya verás,
los buenos tiempos volverán.
Pero, espera, descuida, que ya vendrán,
la lluvia los devolverá.
···
La lluvia cae sobre el suelo gris,
el tiempo pasa y no puedo reír,
la noche es larga, mi voz, amarga.
Hoy he visto despertar el sol.
Y tus pupilas brillarán
pero, espera, descuida, y ya verás,
los buenos tiempos volverán.
Pero, espera, descuida, que ya vendrán,
la lluvia los devolverá.
Esos ojos negros,
esos ojos negros no los quiero ver llorar,
tan sólo quiero escuchar,
dime lo quiero oír,
dime que vas a reír, dime,
dime ahora que duerme la ciudad,
dime ahora que duerme la ciudad,
dime ahora que duerme la ciudad.
akesta cançó... "me pierde".... zielu....
esos ojos negros no los quiero ver llorar,
tan sólo quiero escuchar,
dime lo quiero oír,
dime que vas a reír, dime,
dime ahora que duerme la ciudad.
Hace ya algún tiempo,
hace ya algún tiempo que tú voz parece ser
una pluma y un papel que cuentan
que vas a volar en sueños,
que serán tus ojos negros
los que me iluminen al andar.
La lluvia cae sobre el suelo gris,
el tiempo pasa y no puedo reír,
la noche es larga, mi voz, amarga.
Hoy he visto despertar el sol.
Y tus pupilas brillarán
pero, espera, descuida, y ya verás,
los buenos tiempos volverán.
Pero, espera, descuida, que ya vendrán,
la lluvia los devolverá.
···
La lluvia cae sobre el suelo gris,
el tiempo pasa y no puedo reír,
la noche es larga, mi voz, amarga.
Hoy he visto despertar el sol.
Y tus pupilas brillarán
pero, espera, descuida, y ya verás,
los buenos tiempos volverán.
Pero, espera, descuida, que ya vendrán,
la lluvia los devolverá.
Esos ojos negros,
esos ojos negros no los quiero ver llorar,
tan sólo quiero escuchar,
dime lo quiero oír,
dime que vas a reír, dime,
dime ahora que duerme la ciudad,
dime ahora que duerme la ciudad,
dime ahora que duerme la ciudad.
akesta cançó... "me pierde".... zielu....
tirirititi!!
espiral creixent d'energia vital
m'aclapara i em desperta
la música em sona per dintre
els cascabells dringuen sense parar
somriures inacabables
torno a ser jo!
mala llet creixent i fredor
també torna i els castiga
però només quan cal, no ens passem
i sí, torno a ser jo!
potser una visita, però em fa riure
potser la música no era tan bona
potser tot m'és igual
potser els estudis no ho són tant, d'importants
potser de vegades passen per davant
amistat, amor i joia....
i sí! sóc feliç
i sí, torno a ser jo!
m'aclapara i em desperta
la música em sona per dintre
els cascabells dringuen sense parar
somriures inacabables
torno a ser jo!
mala llet creixent i fredor
també torna i els castiga
però només quan cal, no ens passem
i sí, torno a ser jo!
potser una visita, però em fa riure
potser la música no era tan bona
potser tot m'és igual
potser els estudis no ho són tant, d'importants
potser de vegades passen per davant
amistat, amor i joia....
i sí! sóc feliç
i sí, torno a ser jo!
dimarts, de maig 09, 2006
tinc
tinc
un problema
un atac de riure
unes ganes boges de viure
una colla d'amics genials
un cd de Duncan Dhu
una foto que m'agrada
una conversa extranya
una assignatura suspesa
un telèfon que es mou
una estratègia
un... un ... nosé
tinc un "algo"
tinc una sensació tan rara....
no ho sé....
un problema
un atac de riure
unes ganes boges de viure
una colla d'amics genials
un cd de Duncan Dhu
una foto que m'agrada
una conversa extranya
una assignatura suspesa
un telèfon que es mou
una estratègia
un... un ... nosé
tinc un "algo"
tinc una sensació tan rara....
no ho sé....
dilluns, de maig 08, 2006
on ets¿
on ets?
avui no et trobava la mirada
i potser jo mateixa l'evitava....
avui no entenc res i ho entenc tot
avui res no em fa mal i tot em fereix
avui no et trobo avui no hi ets
necessito parlar-te i no sé què dir
no sé per què ens compliquem la vida
tot seria més fàcil, no?
però...el món ens empeny a complicar-nos
i el mal que no volem fer-nos
ens duu a tot això.
i ara, ben mirat, no sé per a qui escric
potser tenia raó, quan deia que com el billar
jugo a tres bandes.
per què sóc tan complicada?
i tu, on ets?
avui no et trobava la mirada
i potser jo mateixa l'evitava....
avui no entenc res i ho entenc tot
avui res no em fa mal i tot em fereix
avui no et trobo avui no hi ets
necessito parlar-te i no sé què dir
no sé per què ens compliquem la vida
tot seria més fàcil, no?
però...el món ens empeny a complicar-nos
i el mal que no volem fer-nos
ens duu a tot això.
i ara, ben mirat, no sé per a qui escric
potser tenia raó, quan deia que com el billar
jugo a tres bandes.
per què sóc tan complicada?
i tu, on ets?
diumenge, de maig 07, 2006
duncan dhu
tota la nit escoltant duncan dhu, m'encanta!
la veritat és que estic descobrint grups .. bé, de fet els estic redescobrint. quan tenia 6 anyets la emva tia els escoltava sempre. i m'agradaven molt. i ara me n'he adonat que se m'havien quedat les cançons grabades a la memòria... només de sentir-ne els primers acords em sortia la lletra sola...
i sabeu? m'encanta! és genial sentir música amb tant bon rotllo... =) em fa feliç encara que les lletres siguin tant tristes. si hi ha humor, hi ha vida, oi? yeah!
aquí va una lletra
CIEN GAVIOTAS - Duncan Dhu
Hoy el viento sopla mas de lo normal
las olas intentando salirse del mar
el cielo es gris y t no lo podras cambiar
mira hacia lo lejos busca otro lugar
y cien gaviotas donde iran.
Hoy no has visto a nadie con quien derrumbar
los muros que gobiernan en esta ciudad
hoy no has visto a nadie con quien disfrutar
placeres que tan solo te imaginars
y tus miradas donde iran.
Hoy podras beber y lamentar
que ya no volvearn
sus alas a volar
cien gaviotas donde iran.
Hoy el dia ya no es como los demas
el ron y la cerveza haran que acabes mal
nena ven conmigo, dejate llevar
hoy te ensear donde termina el mar
y cien gaviotas donde iran.
la veritat és que estic descobrint grups .. bé, de fet els estic redescobrint. quan tenia 6 anyets la emva tia els escoltava sempre. i m'agradaven molt. i ara me n'he adonat que se m'havien quedat les cançons grabades a la memòria... només de sentir-ne els primers acords em sortia la lletra sola...
i sabeu? m'encanta! és genial sentir música amb tant bon rotllo... =) em fa feliç encara que les lletres siguin tant tristes. si hi ha humor, hi ha vida, oi? yeah!
aquí va una lletra
CIEN GAVIOTAS - Duncan Dhu
Hoy el viento sopla mas de lo normal
las olas intentando salirse del mar
el cielo es gris y t no lo podras cambiar
mira hacia lo lejos busca otro lugar
y cien gaviotas donde iran.
Hoy no has visto a nadie con quien derrumbar
los muros que gobiernan en esta ciudad
hoy no has visto a nadie con quien disfrutar
placeres que tan solo te imaginars
y tus miradas donde iran.
Hoy podras beber y lamentar
que ya no volvearn
sus alas a volar
cien gaviotas donde iran.
Hoy el dia ya no es como los demas
el ron y la cerveza haran que acabes mal
nena ven conmigo, dejate llevar
hoy te ensear donde termina el mar
y cien gaviotas donde iran.
potser
un nus a l'estómac
potser si
un garbuix d'idees
potser si
no m'entenc ni a mi
potser si
m'ho he passat bé
potser si
la trobava a faltar
potser si
odio aquesta paraula
"potser"
no sé què he de fer.... tinc tots els ingredients per a ser feliç.... però.... i ara què?
si el temps ho cura tot...
maleït sigui el temps.
blau?
potser si
un garbuix d'idees
potser si
no m'entenc ni a mi
potser si
m'ho he passat bé
potser si
la trobava a faltar
potser si
odio aquesta paraula
"potser"
no sé què he de fer.... tinc tots els ingredients per a ser feliç.... però.... i ara què?
si el temps ho cura tot...
maleït sigui el temps.
blau?
divendres, de maig 05, 2006
ja sóc jo
ara que la son
m'entra a les orelles
i la llum
es fa més fosca
i la nit
se'm tira a sobre
i sé que estic contenta
no sé quan seré tan feliç com vaig ser
però camino pel mateix camí
sola soleta sola
i feliç
i ric
la gent amb qui em creuo em somriu
i els qui em trepitgen no deixen petjada
i si ho proven, es trobaran trepitjats
res més
estic contenta,
sí, "me siento bien"
evax fina y segura...
i ric de recordar tonteries
i què?
és la meva vida i ja en tinc prou.
gràcies.
blau
m'entra a les orelles
i la llum
es fa més fosca
i la nit
se'm tira a sobre
i sé que estic contenta
no sé quan seré tan feliç com vaig ser
però camino pel mateix camí
sola soleta sola
i feliç
i ric
la gent amb qui em creuo em somriu
i els qui em trepitgen no deixen petjada
i si ho proven, es trobaran trepitjats
res més
estic contenta,
sí, "me siento bien"
evax fina y segura...
i ric de recordar tonteries
i què?
és la meva vida i ja en tinc prou.
gràcies.
blau
dimarts, de maig 02, 2006
blau
blau
si el cel és blau
i el mar és blau
i els ulls són blaus
i el cor es blau
l'aigua seria blava
i salada
com les llàgrimes
que no surten
i no plou
ja no plou
i el blau
el duc dins.
massa endins
he oblidat el roig..... no puc escapar del blau.
si el cel és blau
i el mar és blau
i els ulls són blaus
i el cor es blau
l'aigua seria blava
i salada
com les llàgrimes
que no surten
i no plou
ja no plou
i el blau
el duc dins.
massa endins
he oblidat el roig..... no puc escapar del blau.
dilluns, de maig 01, 2006
merda!
maleït sigui el blog
havia escrit un text
no era bo,
però sí graciós
i ara au
a prendre pel sac
així doncs ara escric
per a activar els dits
descarregar mala llet
i oblidar mals moments
va bé?
doncs au.
bona nit
no sé qui sóc, no sé què faig.... la bombolla es va trencar
havia escrit un text
no era bo,
però sí graciós
i ara au
a prendre pel sac
així doncs ara escric
per a activar els dits
descarregar mala llet
i oblidar mals moments
va bé?
doncs au.
bona nit
no sé qui sóc, no sé què faig.... la bombolla es va trencar
ah!histèria
de vegades hi ha gent que em crispa els nervis. i en tres dies, n'he trobat tres. dos nois i una noia. redéu. el pitjor és que són amics, i que s'ajunten.... epr sort només els he trobat de dos en dos, un dels nois ha repetit... però bé, aquest és un inútil i no em fa cap mena de por. però els altres dos em fan pànic. són d'aquella gent que només de veure'ls ja fan respecte. quan et tracten una mica semblen simpàtics però a la que et gires, saps que te la clavaran, segur....
no ho sé, però em posen nerviosa. suposo que aquests dies estic una mica massa sensible, o tan sols és que hi veig més clar. és quan dormo que hi veig clar, deu ser això....
avui he somniat que un amic em deia que és gay. que fort. estic boja....
en fi, potser que deixi d'escriure, que m'estic crispant els nervis a mi mateixa i tampoc no cal....
no sé què sóc, no sé qui sóc.... la bombolla va explotar
no ho sé, però em posen nerviosa. suposo que aquests dies estic una mica massa sensible, o tan sols és que hi veig més clar. és quan dormo que hi veig clar, deu ser això....
avui he somniat que un amic em deia que és gay. que fort. estic boja....
en fi, potser que deixi d'escriure, que m'estic crispant els nervis a mi mateixa i tampoc no cal....
no sé què sóc, no sé qui sóc.... la bombolla va explotar
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
