diumenge, de juliol 09, 2006

s'ha acabat

m'atabalo. moltíssim. em sento pressionada, l'estrés em pot. no havia fugit mai i ho estic fent. no ho suporto més. ella em diu que ho solucioni, que hi parli i com més aviat millor. i sí, ho he de fer. ell també m'ho ha dit. però l'altre no en sap res. no m'agrada jugar amb els sentiments de ningú, però de vegades, quan els meus sentiments estan pel mig, he de prendre mesures dràstiques. serà dur, però arriba un moment que he de triar. i s'ha acabat. no sé com ho faré, però ha de ser ja. ho he de fer si no vull acabar amargada i ja ho estic fent. en una setmana he fugit massa vegades, i no em convé, no em convé gens. no en sé d'amagar-me, i no en vull saber, tampoc. odio aquesta sensació. s'ha acabat. d'una punyetera vegada tinc les coses clares. el temps dirà, però no penso seguir així. no em vençerà el victimisme que sé que vindrà després, ni res de res. estic decidida, i això no ho canviarà ni res ni ningú.

1 comentari:

laureta!!! ha dit...

después del humo negro hay que ser valiente y despertar... y vivir como vive la gente... hay que ser valiente, amigo... yo tengo que volar!!!

[Delinqüentes + Bebe]