fase REM amb els ulls oberts

no surt el sol i s'apalanca damunt de Barcelona una boirina espessa que tenyeix la ciutat de mandra i de gris. el dia es lleva, però no es desperta, i això acompanyarà la població en el seu viatge diari de la feina a casa, a classe o on sigui. i tot, tot serà en aquest estat, en aquesta mena d'adormiment rotund. no és son, no és que les parpelles es tanquin soles i els ulls es posin guenyos d'esgotament. és simplement una mena de lentitud i una pesantor al cos... com si somniéssin amb els ulls oberts, amb aquella son que no descansa ni cansa però que no deixa fer res ben fet. els habitants de Barcelona ho comenten entre ells i ho troben estrany, però ho atribueixen al temps, a l'abril aquest que és ben boig...


el que no s'imaginen és que una bandada d'elefants gegants estan de vacances a Barcelona i es passegen impunement per la ciutat de nit aixafant els barcelonins que, evidentment, demà no tindran cap ganes de llevar-se...

i per això des de divendres fa son.

divendres, dia de blog

és el que té tenir festa a la facultat, que una el divendres es lleva al matí i diu va, fem feina, iaixò que engegues el portàtil i mira el correu i ja hi som fes feina una estona i posa't musiqueta i vinga daniela mercury en sus mejores tiempos i au ja hi som: he mirat el blog. això implica no només que em miraré el meu i somriure als comentaris trobats (ep, que s'agraeixen infinitament) sinó que és clar, ens mirarem els blogs dels amics que escriuen i deixarem comentaris perquè coi, la noia dels cabells vermells cada dia escriu millor i quina enveja (saaaaaana) i vès ja hi som, de blog en blog i de cop..

t'adones que tens la pràctica de fonètica i fonologia morta de fàstig rotllo la mitja llimona que es queda a la nevera i no hi ha com salvar-la i ja l'hem liat.

i penses va, escriu una estona que ara t'has inspirat i clar què escric i ai hauria de parlar del merder de la universitat de la setmana passada però pensar en els mossos rotllo quin pal, mira saps què deixem-ho estar i no escriguis o mira si, escriu el que et passa pel cap i escric aquest bodriu i au ja està fet.


eh, i tot això amb...11 comes NOMÉS! el meu rècord...això sí, sense majúscules per no perdre el costum

High tide or low tide...

Hi ha cançons i cançons, de la mateixa manera que hi ha dies i dies. I hi ha dies que les cançons sembla que no t'acompanyin i d'altres que, deu ser per l'egocentrisme que ens caracteritza, ens recorden la nostra vida a cada compàs. potser sí.
Avui m'he assabentat que era el dia mundial de la lentitud. Vès, quina ironia que ho expliqui jo que sóc la cosa menys lenta de la capa de la terra, modèsties a banda però calmadeta no sóc. I avui, potser per l'alegria de saber que tenia un motiu per permetre'm el luxe d'arribar tard a tot arreu, m'he escoltat amb atenció una cançó que no coneixia. El tema és, com ha arribat aquesta cançó al meu mp3? el sistema és el següent:
Aquí un colega em recomana el Sr Ben Harper que tia és una canya i t'encantarà i jo me'l baixo de l'Ares i, quan carrego l'Ipod l'hi poso sense haver-la escoltat prèviament. Normalment la cago, la gent em recomana coses molt rares i descobreixes que els gustot musicals dels teus amics fan cert iuiu, però de vegades surt bé.

I aquesta vegada ha caigut una perla absoluta, una cançó de Ben Harper preciosa d'aquelles que fan saltar la llagrimeta inevitablement, però no per sensiblera trista o res que s'hi assembli: és preciosa i prou.

decidiu vosaltres mateixos..

Yes, in high seas or in low seas
I'm gonna be your friend
You know that I'm gonna be your friend
Any so in high tide or in low tide
I'll be by your side
You know that I'll be by your side
I heard her praying, praying, praying - mmh
I said I heard my mother
Her praying, praying, praying - mmh
She was praying in the night
And the words that she said, the words that she said
They still linger in my head, linger in my head
She said : "A child is born into this world
He needs protection" - yeah