dilluns, de febrer 28, 2011

Spotify

sona jazz a les meves orelles. meravella, nina simone, veu dolça i melosa. treball de cinema. som-hi. dissabte al matí i t'has llevat a les 8. t'ho prens amb calma. escoltes, oh, meravelles de la ciència, música a l'Spotify, gratis tota la música del món. estàs inspirada, veus que pot ser un matí productiu. de cop, alguna cosa trenca tot allò que havies aconseguit.
TU SUBES COMO LAAAAAAAAAAA MAREAAAAAAA.
Melendi.
la millor manera d'odiar la música dolenta i comercial, els anuncis de l'Spotify.
gràcies

4 comentaris:

Red Pèrill ha dit...

Tu bajas como la tensión...

Miguel Hernández és un plumillas de pacotilla al costat d'aquest heroi nacional.

El què si cabria preguntar-se és si sap que la tensió també puja i la marea també baixa...

Unknown ha dit...

Lo Milindri és capaç de tirar per terra un matí sencer. Gràcies, Spotify!

Beatriz ha dit...

A mi l'altre dia em va sortir una publicitat que em reclamava que anés a donar òvuls... deia que no és que així ajudés alguna persona, sinó que m'ajudava a mi mateixa...
Encara estic pensant com m'ajuda a mi donar òvuls..
en fi, totes les coses bones (spotify) tenen quelcom de dolent (anuncis i aquestes coses..)

Tamarillo3 ha dit...

Tranquila, ara ja no el sentiras més, no veus que l'spoty ja és història internàutica? està démodé i ara el que mola es el Goear o alguna història tonta així. Si, escoltar, per exemple Norah Jones i després que vingui aquest idiota que intenta ser Joaquín Sabina però que queda a un dit per sobre d'Andy y Lucas mereix morir. O, d'altra manera dit, escoltar le seva cançó odiosa eternament fins que li petin les orelles. He dit.