dimarts, de març 22, 2011

L'Ermessenda

a veure.
Laia Marull, un aplaus. gran, molt gran
la resta del càsting, un refregit de Ventdelplà i el Cor de la Ciutat, i encara sort que no hi han posat a ningú de La Riera, perquè salvant els 4 tevetresins de tota la vida i el Madaula petit, tota la resta són carn de canó de crítica salvatge.
segueixo mantenint que no se sentia res, molta musiqueta i molt de diàleg xiuxiuejat i des de casa nanai de la Xina, diguem-ne.
molt bé, bons decorats i bones localitzacions. deixarem de banda que el castell de Tona ha fet de 3 castells diferents.
la caracterització d'acord, però hi havia unes diferències d'edat complicades, no sé si massa o massa poca, no sé si culpa del director de càsting o dels caracteritzadors.
la careta de la sèrie, per favor, no faré comentaris.
i el final... a veure. no podem seguir els judicis pam a pam i els polvos pèl a pèl i acabar amb les formigues. és cutre. no arriba a decadent.

ei, però bon intent, i com deia algú:
"fa mil anys una comtessa va governar Catalunya amb cony de ferro"

perdoneu, però algú ho havia de dir.

3 comentaris:

Anna Maria Villalonga ha dit...

la frase aquesta del cony de ferro m'ha encantat.
Comparteixo el teu enllaç, si no et fa res, a veure què hi diu tanta ermessenditis recent estrenada que he vist al face.
Bona nit, Carloteta.

Yves Gerbeau ha dit...

Completament dacord, el repartiment feia pena!

Carles V ha dit...

Jo potser no en faria una crítica tan ferotge, però sí que és veritat que se'n podria haver tret més suc i haver acabat fent una pel·lícula molt més completa.
I sense ser un expert en història medieval, l'ambientació m'ha semblat prou acurada.