a veure.
Laia Marull, un aplaus. gran, molt gran
la resta del càsting, un refregit de Ventdelplà i el Cor de la Ciutat, i encara sort que no hi han posat a ningú de La Riera, perquè salvant els 4 tevetresins de tota la vida i el Madaula petit, tota la resta són carn de canó de crítica salvatge.
segueixo mantenint que no se sentia res, molta musiqueta i molt de diàleg xiuxiuejat i des de casa nanai de la Xina, diguem-ne.
molt bé, bons decorats i bones localitzacions. deixarem de banda que el castell de Tona ha fet de 3 castells diferents.
la caracterització d'acord, però hi havia unes diferències d'edat complicades, no sé si massa o massa poca, no sé si culpa del director de càsting o dels caracteritzadors.
la careta de la sèrie, per favor, no faré comentaris.
i el final... a veure. no podem seguir els judicis pam a pam i els polvos pèl a pèl i acabar amb les formigues. és cutre. no arriba a decadent.
ei, però bon intent, i com deia algú:
"fa mil anys una comtessa va governar Catalunya amb cony de ferro"
perdoneu, però algú ho havia de dir.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
3 comentaris:
la frase aquesta del cony de ferro m'ha encantat.
Comparteixo el teu enllaç, si no et fa res, a veure què hi diu tanta ermessenditis recent estrenada que he vist al face.
Bona nit, Carloteta.
Completament dacord, el repartiment feia pena!
Jo potser no en faria una crítica tan ferotge, però sí que és veritat que se'n podria haver tret més suc i haver acabat fent una pel·lícula molt més completa.
I sense ser un expert en història medieval, l'ambientació m'ha semblat prou acurada.
Publica un comentari a l'entrada