llum, color, mirades. què et permet un viatge d'una hora en autobús un diumenge al matí? entre altres coses, assaborir un llibre decent i mirar per la finestra. de vegades, fins i tot, t'atreveixes a escriure. i llavors, quan escrius, veus que has escrit el que veies i que no has fet res més que deixar una mica de tinta en forma de paraules que algun dia rellegiràs i potser, només potser, et recordaran allò que has vist fa una estona. o potser, com els dibuixos a la sorra, s'hauran diluït i no seran res.
és això, el record? és això, la poesia feta de mirades?
mira'm.
d'això no me n'oblido.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentari:
Els autobusos del diumenge al matí haurien de tenir finestres sense vidres per olorar la primavera... el dilluns haurien de tenir vidres tintats per ser invisibles a la radiació...
That's all, folkies
Publica un comentari a l'entrada