ara que la son
m'entra a les orelles
i la llum
es fa més fosca
i la nit
se'm tira a sobre
i sé que estic contenta
no sé quan seré tan feliç com vaig ser
però camino pel mateix camí
sola soleta sola
i feliç
i ric
la gent amb qui em creuo em somriu
i els qui em trepitgen no deixen petjada
i si ho proven, es trobaran trepitjats
res més
estic contenta,
sí, "me siento bien"
evax fina y segura...
i ric de recordar tonteries
i què?
és la meva vida i ja en tinc prou.
gràcies.
blau
divendres, de maig 05, 2006
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada