potser és el destí
potser la felicitat
la tranquil·litat de saber
que sí, ja passarà
i passa.
potser és tonteria
potser no n'hi ha per tant
la consciència de veure
que és tan sols el que és.
i tenia raó, no era un partit de futbol
a mi, total
el futbol....
ja se sap.
és tota la resta, el que em fa feliç.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentari:
això sta b... sigui el que sigui el q fa feliç sempre és bo!
ja et vai dir que no era tan sols un partit de futbol... hi ho vas poder veure m tuns propis ulls... la euforia , la felicitat, la il·lusió... fins hi tot em vas veure plorar quan el barça va guanyar!!! si... no és solament futbol... és la felicitat el que t'empeny a fer bogeries com les de ahir!
enga pitufa... sigues feliç que és un be molt preuat i que tots hauriem de tenir per viure millor ;)
Ptns!
Bernat R.
Publica un comentari a l'entrada