skip to main
|
skip to sidebar
l'inici del no-res
dilluns, de desembre 11, 2006
microconte.
Es va espantar, el món no era normal, alguna cosa estava passant i la desgràcia era imminent. Sí, realment li passava allò que sempre havia vist en els seus malsons: el cel li queia damunt del cap. No era estrany, vivia en un decorat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Entrada més recent
Entrada més antiga
Inici
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Seguidors
Arxiu del blog
►
2012
(1)
►
d’abril
(1)
►
2011
(7)
►
de maig
(1)
►
d’abril
(2)
►
de març
(1)
►
de febrer
(1)
►
de gener
(2)
►
2010
(30)
►
de desembre
(3)
►
de novembre
(6)
►
d’octubre
(2)
►
de setembre
(2)
►
d’agost
(1)
►
de juliol
(1)
►
de maig
(1)
►
d’abril
(5)
►
de març
(5)
►
de febrer
(2)
►
de gener
(2)
►
2009
(22)
►
de desembre
(2)
►
de novembre
(3)
►
d’octubre
(4)
►
de setembre
(2)
►
d’agost
(1)
►
de juliol
(1)
►
de juny
(1)
►
de maig
(1)
►
d’abril
(1)
►
de març
(3)
►
de gener
(3)
►
2008
(18)
►
de novembre
(2)
►
de setembre
(1)
►
d’agost
(2)
►
de juliol
(5)
►
de maig
(1)
►
d’abril
(1)
►
de març
(1)
►
de febrer
(2)
►
de gener
(3)
►
2007
(22)
►
de desembre
(4)
►
de març
(3)
►
de febrer
(2)
►
de gener
(13)
▼
2006
(212)
▼
de desembre
(8)
ella i jo ens trobem en el mateix cantó de la barr...
l'amargat 45.613 (història amb mit*)
demà serà un dia diferent. no ho sé, tinc la sensa...
microconte.
visió.
què esperes?
què voleu, doncs?
cançó de mort
►
de novembre
(12)
►
d’octubre
(18)
►
de setembre
(17)
►
d’agost
(12)
►
de juliol
(9)
►
de juny
(11)
►
de maig
(22)
►
d’abril
(24)
►
de març
(37)
►
de febrer
(21)
►
de gener
(21)
►
2005
(60)
►
de desembre
(20)
►
de novembre
(25)
►
d’octubre
(9)
►
de setembre
(6)
Links
o no, eh
el substitut
Underneath
My views
Perquè serveixen els badalls?
Racons Ocults
Paraules per farcir el silenci
Dades personals
carlota
Barcelona
només escric per no haver de mossegar-me la llengua totes les vegades que callo per respirar....
Visualitza el meu perfil complet
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada