no és tan complicat d'entendre,
o això em sembla a mi,
que, de tant en tant
o potser massa sovint
-això diuen-
necessiti una abraçada
que algú em recordi que m'estima
que em valorin
i aquestes coses que,
potser no a tots,
però a mi sí,
m'alegren el dia.
i vès per on,
hi ha algú que és capaç de fer-ho
sense ni tan sols dir-ho
em mira
somriu
i ja està
problema arreglat.
però no
no deu ser bo
m'ha de fer mal,
perquè és clar,
no l'han triat
no han fiscalitzat
no és com es pensaven?
no és del seu cercle?
no són tan nena
com per no poder pensar
ni sóc tan dona
com perquè no em faci mal.
i són ells qui pretenen
que me'n distancii?
si només fan que fer-me mal
i llavors és quan més el necessito....
no ho entenc, de debò....
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
4 comentaris:
I et seguiré recordant que t'estimo, sempre...
Pel que més vulguis, no els facis cas, sisplau, no fugis mai del meu costat...
T'estimo, t'adoro, no estic disposat a perdre't un altre cop...
Algun dia ho haurà d'entendre... encara, que de fet, detecto un pas al plural...
no es pot ser tant impulssiu, les coses s'han de parlar. Millor dit: ENRAONAR, amb tot el que comporta aquesta paraula.
Per cert, ni singular, ni plural.
Hi ha moltes coses damunt la taula, no volgueu fer la feina tota de cop.
Ei, no estàs sola i ho sap!!!
no es pot ser tant impulsiu, les coses s'han de parlar. Millor dit: ENRAONAR, amb tot el que comporta aquesta paraula.
Per cert, ni singular, ni plural.
Hi ha moltes coses damunt la taula, no volgueu fer la feina tota de cop.
Ei, no estàs sola i ho sap!!!
En lo d'enraonar hi estic d'acord...
D'acord, d'acord, ni singular, ni plural... només faltaria...
Publica un comentari a l'entrada