m'he llevatal matí i plovia. coi, quin bon rotllo. i de cop, he recordat que no, que no era un dia normal, que era 24 de desembre, amb tot el que això comporta. primerament, passar el matí per casa preparant històries de nadal, dinar, rescatar la vaixella bona pel dinar de demà, anar amunt i avall, posar l'arbre de nadal -que durarà 48 hores posat i després se'n tornarà a la caixa- i en fi... just quan estava a punt d'agafar-me l'atac de mala llet pre-hipocresia nadalenca i pre-empatx de turrons, he recordat que avui tenia tot el dia per escoltar la ràdio.
sí, potser sí, podeu pensar que estic penjada, com una regadora, bla,bla. però m'agrada escoltar la ràdio, i vaig descobrir RAC1 i m'he enganxat... em llevo escoltant el senyor baster, m'agraden les tertúlies, els col·laboradors, enyoro el minoria però adoro els òscars i la competència i després arriba la segona hora... i m'asseguro riure. i em sento acompanyada, sento veus aprop i penso que això, això sí que és nadal, sentir la gent aprop, la que triïs, la que hi és, i que potser a través de la ràdio sentiré molt més aprop la gent...
per tots els qui l'escolteu =)
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentari:
Gran ràdio ! Jo també en sóc fan. Et fan sentir com a casa.
Gran Baster i gran el "tot és possible".
Bon any guapa ;)
Publica un comentari a l'entrada