dimecres, de desembre 07, 2005

la flama


Amb l´espurna de l´historia
i avançant amb pas valent,
em ences dins la memoria
la flama d´uns sentiments.

Viure sempre corrent
avançant amb la gent
rellevant contra el vent
transportant sentiments
viurem mantenint viva
la flama a traves del temps
la flama de tot un poble en moviment.

Amb columnes de paraules
i avançant la llarga nit
entre els cels, mars i muntanyes
del escenari d´un sol crit

Viure sempre corrent
avançant amb la gent
rellevant contra el vent
transportant sentiments
viurem mantenint viva
la flama a traves del temps
la flama de tot un poble en moviment.




i això és tot el que diu... però mai dirà el que em fa sentir. aquesta, aquesta és la flama que em feia plorar, la flama que feia plorar llàgrimes de fum.

1 comentari:

OLGA! ha dit...

passato be!