veure'ls a tots
era un regal de nadal
tenir-los a prop
era un regal de nadal
sentir-los riure
era un regal de nadal
fer-los viure
era un regal de nadal
saber-los crèixer
era un regal de nadal
haver-los fet néixer
era un regal de nadal
i l'àvia es mirava a aquella colla de criatures mentre els repartia els turrons.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
al cap i a la fi, no es tan dolent km dius el nadal. Per sort per tu ja ha acabat, ara només keden el dies de fer el mandra per casa, jeje
molt traumada no estaves, eh!!! i els torrons te'ls menjaves amb unes ganes!!!! ara k després ens trobem malament i tal, però.... VISCA EL NADAL
Publica un comentari a l'entrada