dimarts, de gener 03, 2006

per la tigretona (marta, per la resta del món)

hi havia una vegada, una nineta que semblava de porcellana, però que no deixava d'esgarrapar. la nineta, mica en mica, va anar quedant marcada, perquè s'havia fet amiga d'un monstret que sempre la mossegava. mica en mica, la nineta es va anar fent gran i el monstret també va ser al seu costat.
amb els anys, el monstret i la nineta han crescut, i la nineta sempre ha ajudat al monstret, i el mopnstret ha intentat ajudar sempre a la nineta.

i aquest conte no té final, i esperem que no s'acabi.
t'estimo molt, tigretona

** dentetes*

1 comentari:

marteta! ha dit...

fantàstica, meravellosa, especial, original, única...
no es pot esperar menys de tu!
espero que mai escrivim el final d'aquest conte... pk si acaba, faltarà part de mi!
t'estimo moltissim.