dilluns, de febrer 06, 2006

llegir, esciure

llegir
rellegir
tornar-hi
tornar a començar
separar totes les síl·labes
intentar escriure-ho com un missatge de text
tornar-hi
rimar-ho.

llegir
rellegir
tornar-hi
acabar del tot
esborrar
ajuntar totes les paraules
separar cada lletra
cantar-les
tornar-hi
rimar-ho.

escriure
reescriure
tornar a escriure
i mai escriure el que es vol
rimar-ho
escriure el missatge de text
separar les paraules
ajuntar les lletres
tornar-se boja.
i veure que realment, mai no dius el que vols.


per què sóc tan poruga?


per què tinc tanta por de demanar el que em preocupa?




per què sabia que després d'allò em xuclaria l'ànima?




l'excés de dolçor torna cec.

3 comentaris:

Anònim ha dit...

Has llegit mai l'Enric Casassas? Em sembla que t'agradaria. Subst.

OLGA! ha dit...

*potser hauria estat millor que no hagués hagut un bona nit així.
*potser així no t'hauries obsessionat d'aquesta manera.
*potser si no hagués passat res no m'hauries vingut a l'endemà amb el somriure d'una nena petita que tot just s'ha menjat un carmel molt dolç

Anònim ha dit...

Heus aquí una mostra, del seu llibre "Coltells". Ah, és Casasses, amb e:

No tinguis vergonya da-
vant ningú perla estimada
la cançó que hem de cantar
no té lletra ni tonada

L'amistat va per la terra
dient vinga a despertar
que se sent cantar la verra
i ens hem de felicitar

Cara bleda en pinyó fix
i un cos d'aire intel.ligent
al catre segurament
només saps fer-t'hi embolics

Aquella nit de cap d'any
va ser sonada sonada
quan li tocava tocar
es va espatllar la campana

Em preguntes si t'estimo
ni si no t'estimo més
et penses que te m'arrimo
com si no te m'arrimés

Grato rasco raspo pico
provaré un altre bordell
concloc plego acabo abdico
si en voleu queda tortell

El piano del gitano
predomina pels carrers
i al gitano del piano
ningú li afluixa diners

Diu que diu que diu que diu
digui digui digui digui
és que no sé com s'escriu
com collons vol que s'escrigui

Hi ha un camí de cap per vall
i un altre sota la pell
un dels collons al cervell
i un de la cara al carall

Cadenes tot el que neix
cadenes la policia
i cadenes tu mateix
per la puta gelosia

La gelosia s'imposa
entre els amants interronp
els amics i li fa nosa
al pensament és un plom

Va vine aquí que ens perdrem
puja a l'àguila de foc
serà el primer cop que estem
l'un i l'altre en algun lloc

No calculo no retinc
no torejo no comento
no m'aveso no m'avinc
no faig cua no regento

Tot és un i què tot u
arbre sec i reflorir
perla closa i no tenir
vergonya davant ningú