ells

well.... 48 hours thinking in english....

són tan macos, tots dos. realment me n'alegro d'haver-los conegut. ells han vist el meu món, jo he begut al seu ritme, hem rigut com a bojos, hem fumat moltíssim i hem xerrat de tot i més, i ... i em fa un mal pensar que si no poden venir la setmana que ve no els veuré fins d'aquí a molts mesos...per què? no és just! hòstia, són tan bons nanos, me'ls estimo tan, és tan fàcil tot quan estem junts i... emrda, viuen a l'altra punta d'europa. no és just. mai no és just


m'encanta sentir-los parlar
pensar en anglès
estimar-los perquè si
que es discuteixin
que em menteixin
les abraçades
que siguin tan freds alhora
el si però no...
ser la noia de la T
posar-me vermella
plorar i que em consolin
saber que hi seràn
despertar-me i veure'ls
saber que van de dos en dos
i...
ells, m'encanten ells...

sóc feliç pensant que tinc amics com ells =)

on sou ara, reines?

de vegades no necessites veure gaires coses per comprendre que s'ha acabat. jo avui només he necessitat una foto. fa un any, per les mateixes dates, no ens ho hauríem plantejat, però es veu que al setembre van canviar les coses, i sense ni una maleïda explicació, jo he deixat d'existir completament, a la seva ida sols sóc un forat buit, amb qui treballar quan convé i prou, i a més, ningú em sap donar una explicació mínimament decent, i potser ho fan per no ferir-me. però ara com ara, prefereixo que em fereixin i saber què merdes està passant perquè no ho entenc, no entenc res, i fins ara em feia plorar, però és que ara ja m'està tocant els nassos, i arribarà un dia que no podré més, i agafaré el telèfon.. o millor encara, em presentaré a casa seva i li demanaré que m'expliqui per què he deixat d'existir. a més, em fot que tothom se n'oblidi. hòstia serà que no els ho he explicat vegades la ràbia que em fa veure'm així.. doncs au, que em bombin, i enlloc d'ajudar-me mínimament, o jo què sé... qualsevol cosa.. doncs no, fem-ho més fàcil.. més fàcil per a elles, evidentment. merda, em pensava que érem amigues. ja ho veig, ara ja sí que sí. si no fos perquè ja ho tinc clar, començaria el curs en un altre lloc.


a mi al villena ja no m'hi lliga res.


a pendre pe's cool

gaudir de les petites coses...

llevar-me i donar-me una alegria
tornar a esmorzar pa amb xocolata
sentir 5 cançons meravelloses seguides a la ràdio
buidar-me una ampolla d'aigua pel cap al mig del carrer
una abraçada inesperada d'una companya de classe
ensopegar amb un amic de l'escola
adormir-me a la falda de la laura
preparar-li una clara a la clara
haver de sortir corrents del bar perquè no aguantes el riure
escoltar converses descaradament
aconseguir el que em proposo
oblidar-me del món
compartir-ho tot
trobar fotos antigues
decidir que tot barcelona és casa meva
ser a anys llum de la resta del planeta
entendre'm amb mi mateixa
que tornin a repetir temps de silenci
saber que no tenim prou temps per assajar, però que ens en sortirem
aconseguir feina de sobte
no trobar-te a la gent per sorpresa
evitar fer l'idiota
saber frenar quan cal
no fumar.. o fumar molt menys
ser jo mateixa, ni que sigui per un moment
escoltar una i una altra vegada la banda sonora d'amelie
menjar bastonets
trobar una botiga on venen tota la música que busco
tornar a quedar igual
com abans
com abans?
com sempre
com jo.
=)

joana.

avui tenint-la entre els braços m'he sentit bé, després de molts dies. només és una nena, i s'amagava del flaix, de les llums i de cop, somreia a la càmera, i no he feia per res, només perquè volia. tan de bò pugués fer el mateix. ella és només el que vol ser. és preciosa, té unes mans tan petites, i tan fortes. no para de moure's, és molt viva, tan inquieta... i dorm com un àngel. em fa mal pensar que no l'havia conegut fins avui, 4 mesos més tard del seu naixement. però quan va néixer, quan va néixer tenia quelcom que em semblava més important per fer. ara no sé si era o no més important, però ara per ara, ho tornaria a repetir. això sí, m'he jurat a mi mateixa que la veuria més sovint, perquè aquesta nena és una perla, és la bellesa en persona, és.... és fantàstica, és genial i sé, que com a mínim fins ara, és l'únic que evitava que es llàgrimes em rellisquessin galtes avall. però ara no la tinc davant, i ja és massa tard.... gràcies joana, petita princesa....et juro que ens veurem tan aviat com pugui. t'estimo pèsol.

s'ha acabat

m'atabalo. moltíssim. em sento pressionada, l'estrés em pot. no havia fugit mai i ho estic fent. no ho suporto més. ella em diu que ho solucioni, que hi parli i com més aviat millor. i sí, ho he de fer. ell també m'ho ha dit. però l'altre no en sap res. no m'agrada jugar amb els sentiments de ningú, però de vegades, quan els meus sentiments estan pel mig, he de prendre mesures dràstiques. serà dur, però arriba un moment que he de triar. i s'ha acabat. no sé com ho faré, però ha de ser ja. ho he de fer si no vull acabar amargada i ja ho estic fent. en una setmana he fugit massa vegades, i no em convé, no em convé gens. no en sé d'amagar-me, i no en vull saber, tampoc. odio aquesta sensació. s'ha acabat. d'una punyetera vegada tinc les coses clares. el temps dirà, però no penso seguir així. no em vençerà el victimisme que sé que vindrà després, ni res de res. estic decidida, i això no ho canviarà ni res ni ningú.

ara

ara no sé si el vull
o vull recordar un temps en que vaig ser feliç

there are worse things i could do

There are worse things I could do,
than go with a boy or two
Even though the neighborhood thinks
I'm trashy and no good I suppose it could be true,
but there are worse things I could do I could flirt
with all the guys, smile at them and bat my eyes.
Press against them when we dance,
make them think they stand a chance
and then refuse to see it through,
that's the thing I'd never do. I can stay home every night
Wait around for Mr. Right, take cold showers everyday,
and throw my life away, on a dream that won't come true
I could hurt someone like me, out of spite or jealousy,
I don't steal and I don't lie, but I can feel and I cry
In fact I'll bet you never knew, but to cry in front of you,
that's the worse thing I could do.


* és realment la cançó que em ve a la mida... no sóc un pendó, sóc.... això. la vida em fa ser així... i jo no faig res per canviar-ho.

moments

hi ha moments
on que tens la certesa absoluta
que la cagues
però no hi pots fer res
saps que t'estavellaràs
i ho deixes passar.

hi ha moments,
en canvi,
en que pots evitar un error
un altre error immens
ara que tot just
feia un temps que passava

hi ha moments,
que oblides qui ets,
què fas
i ets
desitges i somnies, i sents.

hi ha moments,
on voldries desaparèixer
no ser així
no comportar-te com et comportes
perquè et fas ràbia, o fàstic

hi ha moments
en que senzillament
respires
relaxes el cos
ment en blanc
i passa el que ha de passar
no forçes
no t'estavelles
no sents
no t'odies
no-res.

retrob@t

és curiós quan de cop, retrobes a gent amb qui feia temps que havies perdut el contacte, i sembla mentida però passa tot de cop. fa una setmana rellegia e-mails i em vaig deicidir a escriure a un amic amb qui feia mesos que no hi parlava. ara ja m'ha contestat i estic pendent de trobar-lo al messenger un dia d'aquests. ara, avui mateix, he obert l'ordinador i al cap de mitja hora m'havien obert tres converses tres persones més amb qui feia gairebé un any que no hi parlava. és curiós, sembla que vingui tot de cop.
demà probablement em retrobaré amb gent a qui fa més de dos anys que no veig. i sincerament, em fa por. com sempre, em fa por començar, un grup nou, gent nova, o gent coneguda amb qui no vaig agafar prou confiança. fa dos anys era molt més nena que ara, he aprofitat per créixer, em sembla....

doncs ja em toca enfrontar-me amb el que tinc, no?