dilluns, de setembre 04, 2006

em sento idiota

no sé què em passa. feia molt de temps que no em comportava així. no en parlo, però tot el dia hi penso, em sento idiota, em sento criatura, em sento estúpida i a més, sé que només em farà mal, però el meu esperit suicida em diu que no abandoni.... avui he aconseguit el que em faltava.... si ara no hi puc parlar, o no em contesta, potser desistiré. potser desisteixo, potser me n'oblido, fins que qualsevol d'aquelles cançons me'l recordi, fins que se m'escapi l'expressió que repetia cada dos minuts fins que torni a veure les fotos i enyori la millor setmana de l'estiu, a menorca...

ahir vaig acabar somniant que el tornava a trobar passejant el gos... m'estic tornant boja?

per què em complico tant la vida, eh?

3 comentaris:

marc ha dit...

Te la compliques perquè tens 16 anys i perquè si no la vida seria avorrida xD.
I respecte al noi aquest, el tornaras a trobar perquè moltes vegades els somnis es converteixen en realitat , encara que no ens n'adonem.;)

núria* ha dit...

el mon no para mai de girar, i la vida dóna moltes voltes. si us heu de tornar a trobar, us trobareu.

Anònim ha dit...

A vegades, renuncie'm a les respostes més senzilles... però jo tampoc sé per què...