dijous, de setembre 28, 2006

somnis de vidre

avui millor que no parlem de res
deixeu-me en pau
m'han caigut els somnis
a terra
esmicolats en mil bocins
ara ja no és el cor
és el cap
i ja m'ho deia, que no funcionaria
però en veure-ho...
el pitjor, és que jo em faig mal
però sembla que hi havia algú
amb més il·lusió que no pas jo
en un dels meus projectes
i per la il·lusió
em dona esperances
i em fa mal
molt de mal
tant de mal,
que en dir-li, li he fet mal a ell
i em sap greu
però millor el cap fred, oi?
però ara per ara,
no puc, és complicat...
el cor i el cap anaven junts, epr una vegada
i els somnis, com sempre
es trenquen abans d'arribar a terra.

3 comentaris:

Underneath ha dit...

Nena em sap molt de greu, de debó...

englishteacher ha dit...

ens feia il·lusió per tu! els bocins de tu els enganxarem amb noves esperences i nous projectes. ets el meu "puzzle" i no em pot faltar cap peça.
ànims

cllunap ha dit...

Uiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiix!

Saps que la màgia de tot elgat és que la fàbrica dels somnis mai no es tanca?

I dels que es trenquen o no s'arriben a realitzar, te'n queda l'aprenentatge, la satisfacció d'haver-ho intentat, o d'haber-ho viscut...

Segueix, segueix somniant!

petonius, cordonera