això és el que volíeu, oi? doncs d'acord, hi renuncio. prou duncan dhu. ja està home ja està. se'm va publicar la cançó 4 vegades i m'he fet pesada, em sap greu laureta... doncs res... tot té una explicació, de debò. mireu, de vegades necessito música per treballar que em doni energia i em posi de bon humor. i amb aquest cd em funciona! puc fer treballs i em fa riure, em dóna bon rotllo. però ja n'hi ha prou. teniu tota la raó m'he obsessionat una miqueta. aix... en fi bona gent, me'n vaig a dormir i deixaré d'escriure tontades perquè últimament la qualitat dels poemes està baixant fins a uns límits insospitats... però què voleu que hi faci, sóc feliç de forma absurda. deu ser que els visitants de la meva vida em trastoquen lleugerament. Sí laureta, diumenge gravo el curt. i puntoenboca.
un petonàs a tots, i gràcies per aguantar-me =)
besuzielu
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
noia feia dies que volia dir-te que encara que no passi per aquí encara sóc a la teva vida, eh.
T'aguantem amb molt de gust, al menys, jo.
Hallo I absolutely adore your site. You have beautiful graphics I have ever seen.
»
Publica un comentari a l'entrada