avui és un d'aquells dies en que m'adono de la real importància d'una amistat com la nostra. un dia d'aquells en que, només de veure't aquest matí he pensat, mira-la, que maja. i no sé com ha anat que no ens hem dit res, i t'he acabat explicant el que realment em preocupava, i hem reflexionat sobre les teues recaigudes i.... i tot dinant pensava wa, m'agrada, és una sensació agradable la de saber que ens tenim l'una a l'altra. no sé com ha anat, suposo que a l'última classe, com sempre, quan has acabat plorant de riure... mai t'havia vist riure tant i m'ha fet molt feliç veure't tan riallera. no ho sé, potser només estic dient tonteries, potser és perquè he dormit poc, però m'adono que sí, que realment t'estimo més del que demostro =)
un petó, (lambdaalphaípsilonroetatetaalpha)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada