avui he aconseguit parlar amb dues persones que m'estimo molt i que, per sort o per desgràcia ja no són aprop meu. aviat farà un mes que van marxar i un mes i mig que no els veig. viuen als estats units, entre washington i.... bé, on es trobi la notícia. ells eren.... unes persones molt importants per a mi encara que els ho digui poques vegades i que ens veiem tan poc.... ella era.. una de les poques persones que em feia somriure segur cada vegada que ens creuavem pel passadís, i quan el veia a ell teniem una bona conversa assegurada. suposo que és trist que hagin de marxar perquè realment m'adoni de com n'éren i com en són d'importants per a mi. és curiós, però passa i.. realment, em fa bastanta ràbia. com a mínim hem descobert l'skype, i si tot va bé, podrem parlar un cop per setmana, com a mínim, per telèfon. m'ha encantat sentir les seves veus, i sí, realment els trobo més a faltar del que em pensava...
només els desitjo tota la sort del món.....
us estimo molt..
carlota*
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentari:
els ho podries dir, no??? segur que no tenen el teu blog i els faria molta gràcia llegir-te de tant en tan.
Publica un comentari a l'entrada