Vet aquí que una vegada, va néixer una nova estrella. Ella no ho sabia, però ja estava tot pensat. Seria el que li tocaria, no decidiria res. El seu futur estava marcat i predestinat, però ni tan sols això ho havia decidit el destí. Ella depenia del destí d'algú altre. Algú molt poderós anomenat egoísme. algú que controlava els diners, el poder i el món.
L'estrella va crèixer, poc a poc i cada vegada veia com se li acostava el moment. La preparàven com si ella no sabés res, com si hagués de ser una mena de sorpresa, però ella n'era plenament conscient. L'egoísme la perseguia silenciosament des d'una mica més enrere i controlava tots i cadascún dels seus moviments.
Un cop va haver crescut suficientment, l'estrella va ser presentada en societat i va començar a fer guanyar diners a l'egoísme. L'egoísme llavors, va començar a tractar-la com mai ho havia fet, i quan ella intentava explicar que no l'estimava (no intentava fer-los creure que l'utilitzàven, ja sabia que no se'n sortiria), la resta de la gent la tractava de boja.
-Que no veus que només fa que desfer-se en atencions per a tu, bonica?, Que no te n'adones que aquest home només vol el millor per a tu?-
L'estrella no desesperava. Tan sols esperava. Esperava el moment perquè de cop, un dia va veure la llum:Esperaria a deixar d'importar, a que nasqués la propera estrella i seguís el seu curs. Perquè hi havia milions d'estrelles que volien ser ella i ella només volia ser normal. Brillar quan vulgués, però brillar, i somriure, i preocupar-se per tonteries. I ser feliç.
*l'estrella volia ser estrella, però estrella entre els seus. *
1 comentari:
deu meu pero tu no et canses descriure nenaaaaaaaa weno es = esta wapo XD LOL
Publica un comentari a l'entrada