dimecres, de setembre 28, 2005

por


por de ser jo mateixa. por de créixer. de fet, por de créixer massa depressa. de no saber, no voler o no poder. de no entendre. de no donar el mateix que rebo. massa por. por de no voler i de voler i doldre. ara vull, abans... abans no sabia si volia o si volia voler. però el món està fet d'indecisos, com jo. i tinc més dubtes.

voler ajudar més i deixar passar, finalment. i veure que ajudes. i ara, ajudar més o simplement, esperar? potser esperar.

voler ajudar i demanar si necessita ajuda. i veure que manca la resposta. diuen que no volen ajuda, i veus que és un no, però que en el fons és un sí.

llavors, la indecisa sóc jo, o aquells que m'envolten?

4 comentaris:

x3x! ha dit...

ola!
no tinguis mai por de ser tu mateixa i d'ajudar a qi creguis q necessita ajuda, ncara q et diguin q no, sovint aquest no vol dir q si , no renunciis si de veritat creus q val la pena.

molts ptons!

OLGA! ha dit...

Tan recargolada com el primer dia i a la vegada tan tu com sempre. La por tan sols és una il·lusió, perquè si mires en el fons del teu cor veuràs que, quan trobis la resposta a l'enigma aquesta por et farà riure. Mai tinguis por de ser tal i com ets, perque ets fantastika i posaria la ma al foc i no em cremaria que ningú sobre la faz de la terra ha desitjat algun cop que canviis.
Gràcies pels comentaris, m'han posat molt contenta! Molts patunets ma charlotte, ta petite fille et diu na nit amb estrelletes espurnejants als ulls. Molts patunets!

laureta!!! ha dit...

Algú va dir que si podem fer feliç a una persona, ho hauriem de fer de totes maneres. Quan hi ha amistat, sobren les paraules, no has de mirar pel que dius perquè saps que t'altre t'entendrà. Si creus que algú necessita ajuda, si tens la sort de ser de les que senten els crits ofegats als colls de la gent, no dubtis. Si algú necessita ajuda i li dones la mà, mai se n'oblidarà, si mereix la pena.

Tots som indesisos, ningú s'en salva, i tothom necessita l'ajuda d'algú. la questió es: sabrás quan donarla?

Ricard ha dit...

Jo crec, per la pregunta que formules al final, que la indecisa ets tu i també els qui t'envolten. Però jo no crec que ser indecisa hagi de ser necessàriament una qüestió per tenir por, i menys encara una cosa negativa. Estic d'acord amb l'Olga: la por, amb el temps, ens fa riure. És aleshores quan parlem d'una por superada. Però els humans sempre tenim por d'alguna o altra cosa: són les novetats, les coses que no havíem vist abans i a les quals ens hem d'enfrontar ara. Un cop superades, ja està: la por desapareix com el fum.
Jo crec que és natural tenir por: si no fos així, no seríem humans.
M'agrada com escrius.