dissabte, de setembre 17, 2005

dubtes existencials

Dubtes i dubtes i per moltes voltes que donis sempre arribes a la mateixa conclusió, és a dir, a no-res. Res de res. Res és el que semblava, les coses es compliquen quan tot semblava fàcil i meravellós. I llavors penses, i ara què he de fer? Aleshores dubtes, començes a dubtar i dubtes i dubtes, i demanes ajuda i encara dubtes més. I com més dubtes i més ajuda demanes el dubte creix i creix encara més. I de cop, mentre dubtaves t'adones que ja ha passat tot. Que tot allò que et plantejaves no era res més que una tonteria, perquè el temps ho arregla tot. I que si havies de dubtar per alguna cosa, ja la solucionarà el temps.

El temps ho cura tot, i no fa falta ajudar-lo

3 comentaris:

SiKNUS ha dit...

Doncs a mi m'agrada buscar les respostes i no esperar k vinguin soles o que les preguntes perdin el significat. Mira, son manies.

També és cert que no hi ha cap resposta definitiva. Però en fi, sempre acabo trobant alguna fantasia temporal, alguna il·lusió de coneixement, que em tranquilitza i em serveix per refugiar-me de la tempesta que és la vida i la realitat que la ignorància humana no pot comprendre.

OLGA! ha dit...

Els dubtes no existeizen ma charlotte, serien dubtes si no en sapiguessim les respostes, però crec que ja saps on es troben totes les respostes a allò que tu en dius dubtes. I quan la trobes, la resposta, t'envaeix una calma tan agradable que no triga gaire en esvairse perque un altre "dubte" t'esta burxant...jejeje. M'encanta com escrius!

x3x! ha dit...

carlota el temps ho cura tot, si, però no sempre sap com fer-ho, tots hem de posar una mica de la nostra part.
a vegades el temps nomes amaga els dubtes, els fa una piloteta i els arracona al fons dels nostres pensaments, llavors pensem que s'han solucionat, pero no, sempre tornen.
aixi que lluita per vencer els dubtes existencials.