ara ella.

l'aguanta. i l'estima. i jo no puc odiar. no puc i no vull.
puc. puc amb el que vulgui, fins i tot amb això. puc amb tots els problemes que se'm posin al davant i aquest no en serà una excepció. me'n sortiré, segur. i a més, això em farà sentir millor, si aconsegueixo alguna cosa. primer ho entendré, i després intentaré fer-hi quelcom. i si no puc, m'és igual. ja ho hauré intentat.

perquè l'estimo i res no em farà oblidar-lo. ni res ni ningú. però li caldrà créixer, i créixer molt. i li queda molt per entendre i molt per a fer. però puc ajudar-lo?
em sembla que tot això ja és feina seva.


necessitava ska per a desfogar-me, vet-ho aquí.

però tremole de ràbia si pense que no hi puc fer res.

així sóc jo.

i ho solucionaré...


...o això vull creure.